Scriptures
Paraules de Mormó 1


Les Paraules de Mormó

Capítol 1

Et compendi de Mormó i les planxes petites de Nefí. Relació entre la part anterior del Llibre de Mormó i la que segueix.

1. Ara jo, Mormó, estant per lliurar els annals que he estat fent a mans del meu fill Moroni, heus aquí que he vist quasi tota la destrucció del meu poble, els nefites.

2. Ja són molts segles després de la vinguda de Crist que faig lliurament d’aquests annals a mans del meu fill. I suposo que ell presenciarà la destrucció total del meu poble. Però que Déu li concedeixi que els sobrevisqui, per tal d’escriure quelcom d’ells, i alguna cosa del Crist, a fi que algun dia, tal vegada, els faci servir.

3. Ara parlo una mica sobre el que he escrit. Perquè després d’haver fet un compendi de les planxes de Nefí, fins al regnat d’aquest rei Benjamí de qui Amalequí parlà, vaig buscar entre els annals que m’havien estat lliurats a les mans, i vaig trobar aquestes planxes. que contenien aquesta narració petita dels profetes, des de Jacob fins al regnat d’aquest rei Benjamí, i també moltes de les paraules de Nefí.

4. I les coses que es troben en aquestes planxes m’agraden, a causa de les profecies sobre la vinguda del Crist. Els meus pares saben que moltes d’elles ja s’han acomplert, sí, i jo també sé que s’han acomplert totes que foren profetitzades sobre nosaltres fins ara, i les que passin més enllà d’avui, certament han d’acomplir-se.

5. Per tant, he escollit aquestes coses per tal d’acabar el meu relat sobre elles, i el que resta de la meva narració trauré de les planxes de Nefí; i no puc escriure ni la centèsima part de les coses del meu poble.

6. Però prendré aquestes planxes que contenen aquestes profecies i revelacions, i les posaré amb la resta de la meva història, perquè són precioses per a mi, i sé que també ho seran per als meus germans.

7. I ho faig per un savi propòsit, perquè així m’ho xiuxiueja, pels efectes de l’Esperit del Senyor que hi ha en mi. Ara, no sé totes les coses, però el Senyor sap tot el que ha de succeir; per tant, ell obra en mi perquè jo faci segons la seva voluntat.

8. I la meva súplica a Déu, pel que fa als meus germans, és que altra vegada tornin a coneixença de Déu, sí, a la redempció del Crist, a fi que novament siguin un poble delitós.

9. Ara jo, Mormó, prossegueixo a posar terme al meu relat, que he tret de les planxes de Nefí; i ho faig segons els coneixements i l’enteniment que Déu m’ha donat.

10. Per tant, succeí que després que Amalequí va lliurar aquestes planxes a mans del rei Benjamí, aquest les prengué i les posà amb les altres planxes que contenien annals que foren transmesos pels reis de generació en generació, fins al temps del rei Benjamí.

11. I eren transmesos de generació en generació, des del rei Benjamí fins que varen caure a les meves mans. I jo, Mormó, prego a Déu que es conservin d’ara endavant. I sé que seran preservades, perquè en elles hi ha escrites coses grans, d’acord amb les quals el meu poble i els seus germans seran jutjats en el gran i últim dia, segons la paraula de Déu que està escrita.

12. Ara, d’aquest rei Benjamí — ell tenia unes quantes baralles entre els del seu poble.

13. I va succeir també que els exèrcits dels lamanites baixaren de la terra de Nefí per a guerrejar contra el poble del rei. Però el rei Benjamí va reunir els seus exèrcits i va plantar cara als lamanites; i ell mateix lluità amb la força del seu propi braç, amb l’espasa de Laban.

14. I en la força del Senyor lluitaren contra els seus enemics fins a matar molts milers de lamanites. I succeí que encara lluitaren contra ells fins que els foragitaren de totes les terres de la seva herència.

15. I succeí que després varen aparèixer falsos Crists, i les seves boques foren tancades, i ells, castigats segons els seus crims;

16. Després varen aparèixer falsos profetes, i falsos predicadors i mestres entre el poble, i tots foren castigats segons els seus crims; i després va haver-hi moltes baralles, i molts dissidents que varen passar als lamanites. I succeí que el rei Benjamí, ajudat dels sants profetes que hi havia entre el poble —

17. Perquè, heus aquí, el rei Benjamí era un home sant, i governava el seu poble en justícia. I hi havia molts homes sants en el país que predicaven la paraula de Déu amb poder i autoritat; i empraven molta severitat, per causa de la testarrudesa del poble —

18. Així doncs, amb l’ajut d’aquests, el rei Benjamí, treballant amb totes les forces del seu cos i les facultats de la seva ànima tota, i igualment els profetes, restabliren novament la pau en el país.