1. Ara, germans, com us he dit que profetitzaria, heus aquí que aquesta és la meva profecia: Que les coses que parlà aquest profeta Zenós sobre la casa d’Israel, quan l’assemblava a una olivera cultivada, certament han de succeir.

2. I el dia que el Senyor torni a estendre la seva mà per segona vegada, per a restablir el seu poble, serà el dia, sí, àdhuc l’última vegada, que els servents del Senyor sortiran amb el seu poder, per a nodrir i podar la seva vinya. I després d’això la fi vindrà aviat.

3. I que en són de beneïts aquells que s’han afanyat a la seva vinya! I que en són de maleïts els qui seran llençats al seu propi lloc! I el món serà cremat amb foc.

4. I que n’és de misericordiós el nostre Déu per a nosaltres! Perquè es recorda de la casa d’Israel, tant d’arrels com de branques; i els allarga les mans tot el dia. Es un poble testarrut i contenciós, però tots aquells que no li endureixin el cor, se salvaran en el regne de Déu.

5. Per tant, estimats germans, us suplico amb paraules de sobrietat, que us penediu i veniu amb ple propòsit de cor. Aferreu-vos a Déu tal com ell s’aferra a nosaltres. I mentre el braç de la seva misericòrdia s’estén envers vosaltres a la llum de dia, no li empedreïu el cor.

6. Sí, si avui mateix voleu sentir la seva veu, no li enduriu el cor; o per què voleu morir?

7. Què, després d’haver estat nodrits amb la bona paraula de Déu tot el dia, voleu donar fruit dolent, per tal que hàgiu d’ésser tallats i llençats al foc?

8. Rebutjareu aquestes paraules? Voleu rebutjar les paraules dels profetes, i totes les paraules que s’han dit del Crist, després que tants han parlat d’ell; i negar la bona paraula de Crist, i el poder de Déu i el do de l’Esperit Sant; i apagar l’Esperit Sant, i fer mofa del gran pla de redempció que s’ha establert per a vosaltres?

9. No sabeu que si fareu aquestes coses, el poder de la redempció i de la resurrecció, que és en Crist, us portarà a estar-vos amb vergonya i terrible culpabilitat davant el tribunal de Déu.

10. I segons el poder de la justícia, perquè la justícia no pot negar-se, haureu d’anar fins a aquell llac de foc i de sofre, les flames del qual són inapagables, i el seu fum puja per sempre més, el qual llac és turment sense fi.

11. Aleshores, oh estimats germans, penediu-vos! Entreu per la porta estreta, i continueu pel camí que és estret, fins que assoliu la vida eterna.

12. Oh, sigueu assenyats! Què més us puc dir?

13. Finalment, m’acomiado de vosaltres, fins que us torni a veure davant el tribunal plaent de Déu, el que colpeja terriblement als malvats amb horrible espant i paüra. Amén.