Scriptures
1 Nefí 11


Capítol 11

Nefí i l’Esperit del Senyor. Es interpretat el somni profètic de Lehí. La visió de Nefí sobre la Verge i el Fill de Déu. Es vaticinat el ministeri del Crist.

1. Succeí, després que jo havia desitjat de conèixer les coses que el meu pare havia vist, i creient que el Senyor tenia el poder de fer-me-les saber, mentre em trobava meditant en el cor, vaig ésser arrabassat en l’Esperit del Senyor, sí, fins a una muntanya molt alta que mai no havia vist, i damunt la qual mai no havia posat els peus.

2. I l’Esperit em digué: Què és el que desitges?

3. I li vaig dir: Desitjo esguardar les coses que va veure el meu pare.

4. I em digué l’Esperit: Creus que el teu pare va veure l’arbre del qual ha parlat?

5. I li vaig dir: Sí, prou en saps que crec totes les paraules del meu pare.

6. I quan vaig dir aquestes paraules, l’Esperit cridà en veu alta, dient: Hosanna al Senyor, el Déu Altíssim! Perquè és Déu damunt tota la terra, sí, damunt totes les coses. I beneït siguis tu, Nefí, perquè creus en el Fill del Déu Altíssim! Per tant, esguardaràs tot allò que has desitjat.

7. I vet aquí, això et serà donat com a senyal: Després de veure l’arbre que donà el fruit que el teu pare va tastar, també esguardaràs un home que baixarà del cel, i d’ell seràs testimoni. I després d’ésser-li testimoni, donaràs testimoniatge que és el Fill de Déu.

8. I succeí que l’Esperit em digué: Mira! I vaig mirar, i vaig esguardar un arbre semblant al que havia vist el meu pare. I la seva bellesa sobrepujava de molt a tota altra bellesa, i la seva blancor excedia a la de la neu fresca.

9. I succeí que quan vaig haver vist l’arbre, vaig dir a l’Esperit: Veig que m’has mostrat l’arbre que és el més preciós de tots.

10. I em digué: I ara, què desitges?

11. Li vaig contestar: Desitjo saber la interpretació d’allò — perquè parlava amb ell com es parla amb un home. Perquè vaig veure que tenia la forma d’un home. I així i tot, sabia que era l’Esperit del Senyor. I em parlava com quan un home parla amb un altre.

12. I succeí que em digué: Mira. I vaig mirar per a percebre’l, però ja no el vaig veure més, perquè se n’havia anat de la meva presència.

13. I succeí que tot mirant, vaig veure la gran ciutat de Jerusalem, i també d’altres ciutats. I vaig veure la ciutat de Natzaret; i en ella vaig veure una verge, i era molt formosa i blanca.

14. I succeí que vaig veure els cels oberts, i un àngel baixà i es posà davant meu. I em digué: Nefí, què veus?

15. I li vaig dir: Una verge, més bella i formosa que cap altra verge.

16. I em digué: Coneixes la condescendència de Déu?

17. I li vaig dir: Sé que estima els seus fills. Així i tot, no sé el significat de totes les coses.

18. I em digué: Vet aquí que la verge que tu esguardes, és. la mare del Fill de Déu, a faisó de la carn.

19. I succeí que vaig veure que fou emportada en l’esperit. I després que fou duta en l’esperit per una estona, l’àngel em va dir: Mira.

20. I vaig mirar, i vaig esguardar la verge altra vegada, que portava un nen als braços.

21. I l’àngel em digué: Vet aquí, l’Anyell de Déu, sí, àdhuc el Fill del Pare Etern. Comprens el significat de l’arbre que va veure el teu pare?

22. I li vaig contestar: Sí, és l’amor de Déu que es vessa arreu en el cor dels fills dels homes. Per tant, és la més desitjable de totes les coses.

23. I ell em parlà, dient: Sí, i la de més goig per a l’ànima.

24. I quan hagué pronunciat aquestes paraules, em digué: Mira. I vaig mirar, i vaig esguardar el Fill de Déu que sortia entre els fills dels homes. I molts d’ells queien als seus peus i l’adoraven.

25. I succeí que vaig veure que la barra de ferro, que havia vist el meu pare, era la paraula de Déu que conduïa a la font d’aigües vives, o a l’arbre de la vida; i que aquestes representaven l’amor de Déu. I també vaig veure que l’arbre de la vida fou representació de l’amor de Déu.

26. I l’àngel em digué novament: Mira i esguarda la condescendència de Déu!

27. I vaig mirar, i vaig esguardar el Redemptor del món, de qui havia parlat el meu pare. I també vaig veure el profeta que prepararia el camí davant d’ell. I l’Anyell de Déu sortí i fou batejat per ell; i després de batejat, vaig esguardar els cels oberts, i l’Esperit Sant baixà del cel i reposà sobre ell en forma de colom.

28. I vaig esguardar que sortia ministrant al poble, en poder i gran glòria. I les multituds es reunien per a escoltar-lo; i vaig veure que el varen rebutjar d’entre ells.

29. I també vaig veure altres dotze que el seguien. I succeí que foren emportats en l’Esperit de la meva presència, i no els vaig veure més.

30. I succeí que l’àngel em parlà de nou, dient: Mira. I vaig mirar, i vaig esguardar els cels oberts altra vegada, i que descendien àngels sobre els fills dels homes; i els exercien el seu ministeri.

31. I em va parlar de nou, dient: Mira. I vaig mirar, i vaig esguardar l’Anyell de Déu que anava entre els fills dels homes. I vaig veure munions de gent malalta i afligida de tota mena de malalties, i posseïda de dimonis i esperits immunds. I l’àngel em parlà i em mostrà totes aquestes coses. I foren guarits pel poder de l’Anyell de Déu. I els dimonis i els esperits immunds en foren expulsats.

32. I succeí que altra vegada l’àngel em parlà, dient: Mira. I vaig mirar i vaig esguardar l’Anyell de Déu, que fou agafat pel poble. Sí, el Fill del Déu Etern era jutjat del món. Ho vaig veure i en dono testimoniatge.

33. I jo, Nefí, vaig veure que fou alçat damunt la creu i mort pels pecats del món.

34. I després de mort, vaig veure que es reunien les multituds de la terra, per a combatre contra els apòstols de l’Anyell; perquè així els anomenà els dotze l’àngel del Senyor.

35. I les multituds de la terra s’havien aplegat. I vaig veure que es trobaven en un edifici gran i espaiós, semblant al que havia vist el meu pare. I l’àngel del Senyor em parlà novament, dient: Esguarda el món i la seva saviesa. Sí, vet aquí, la casa d’Israel, que s’ha reunit per a combatre contra els dotze apòstols de l’Anyell!

36. I succeí que vaig veure, i en dono testimoniatge, que l’edifici gran i espaiós era l’orgull del món. I va caure, i grandiosa fou la seva caiguda. I em parlà l’àngel del Senyor altra vegada, dient: Així seran destruïdes totes les nacions, famílies, llengües i pobles que combatin contra els dotze apòstols de l’Anyell.