1. I succeí que adoraren el Senyor i sortiren amb mi. Treballàvem fustes d’acurada elaboració, i el Senyor em mostrava de tant en tant com havia de treballar el fustam del vaixell.

2. Ara jo, Nefí, no el vaig treballar a la faisó apresa de l’home, ni vaig construir el vaixell com fa l’home; sinó que el vaig construir a la manera que el Senyor m’havia ensenyat. Per tant, no fou a la faisó de l’home.

3. I jo, Nefí, pujava moltes vegades a la muntanya, i pregava sovint al Senyor. Per tant, ell em va manifestar coses grans.

4. I succeí que quan havia acabat el vaixell, segons la paraula del Senyor, els meus germans el varen esguardar, que era bo i que l’elaboració era molt fina. Per tant, varen humiliar-se altra vegada davant el Senyor.

5. I succeí que la veu del Senyor li arribà al meu pare, que ens aixequéssim i baixéssim al vaixell.

6. I succeí que a l’endemà, després d’haver preparat totes les coses, molta fruita i carn de l’erm, i mel en abundància, i altres provisions, tal com ens havia manat el Senyor, vàrem baixar al vaixell, amb tota la nostra càrrega i les nostres llavors, i amb tot allò que ens havíem endut, cadascú segons la seva edat. Per tant, vàrem baixar tots al vaixell, amb les nostres mullers i fills.

7. Ara, el meu pare havia engendrat dos fills a l’erm; el més gran s’anomenava Jacob, i el petit, Josep.

8. I succeí que quan havíem baixat tots al vaixell, i hi havíem portat les nostres provisions i tot allò que se’ns havia manat, ens férem a la mar, i fórem empesos pel vent cap a la terra promesa.

9. I després d’haver estat empesos pel vent per espai de molts dies, els meus germans i els fills d’Ismael, i també les seves dones, començaren a folgar, de tal manera que es posaren a ballar, i a cantar, i a parlar amb molta grosseria, sí, fins i tot, s’oblidaren per quin poder havien estat portats fins allí; sí, es varen elevar a molta grosseria.

10. I jo, Nefí, vaig començar a témer, no fos que el Senyor s’enutgés amb nosaltres i ens castigués per la nostra iniquitat, i que ens engolíssim a les fondàries de la mar. Per tant, jo, Nefí, vaig començar a parlar-los amb sobrietat, però s’enutjaren amb mi, dient: No volem pas que el nostre germà petit sigui cabdill nostre.

11. I succeí que Laman i Lemuel s’apoderaren de mi i em lligaren amb cordes, i em tractaren amb molta duresa. Així i tot, el Senyor ho va permetre per tal de mostrar el seu poder, fins a acomplir la seva paraula que havia parlat quant als malvats.

12. I succeí que quan em tenien ben lligat, que no em podia moure, la brúixola, que ens havia estat preparada pel Senyor, cessà de funcionar.

13. Per tant, no sabien per on havien de comandar el vaixell, de manera que es va desencadenar una gran tempesta, sí, una tempestat molt gran i terrible, i fórem llançats enrera durant tres dies. I començaren a témer moltíssim, no fos que s’ofeguessin dins el mar. Però així i tot, no em varen deslligar.

14. I al quart dia d’ésser llançats enrera, la tempesta començà a agreujar-se.

15. I succeí que ja estàvem per engolir-nos en les fondàries del mar. I després d’ésser llançats enrera sobre les aigües per quatre dies, els meus germans començaren a comprendre que el judicis de Déu els davallaven al damunt, i que haurien de morir si no es penedien de les seves iniquitats. Per tant, se m’atansaren i em desferen les cordes dels monyons, i heus aquí, s’havien inflat moltíssim, i també els meus turmells, i fou gran l’adoloriment.

16. Però tot i així, confiava en el meu Déu i el lloava tot el dia; i no vaig rondinar contra el Senyor a causa de les meves afliccions.

17. Ara, el meu pare, Lehí, havia dit moltes coses als meus germans, i també als fills d’Ismael. Però, heus aquí, aquests respiraven moltes amenaces contra tot aquell que parlés a favor meu. I els meus pares, estant carregats d’anys, i havent sofert molta angoixa a causa dels seus fills, foren abaixats, sí, fins a ajeure’s.

18. I a causa de tanta angoixa i tristesa, i de la dolenteria dels meus germans, gairebé foren baixats a anar-se’n d’aquesta vida per a trobar el seu Déu. Sí, els seus caps grisos per poc no foren abaixats a jeure a la pols, sí, estaven gairebé per ésser llançats, amb tristesa, a un sepulcre al mar.

19. I Jacob, i Josep també, molt joves i mancats de força nodriment, s’angoixaven per les afliccions de la seva mare. Ni la meva esposa, amb llàgrimes i súpliques, ni els meus fills, no ablaniren el cor dels meus germans, per tal que em deslliguessin.

20. I no n’hi havia res, sinó el poder de Déu que els amenaçava amb la destrucció, que. els podia ablanir el cor. Per tant, fins que veieren que estaven gairebé per engolir-se a les fondàries de la mar, no es varen penedir del que havien fet, i em deslligaren.

21. I succeí que un cop m’havien deslligat, vaig prendre la brúixola, i treballava com jo desitjava. I vaig pregar al Senyor, i després d’haver-li fet oració, cessaren els vents, la tempesta s’apaivagà, i hi havia una gran bonança.

22. I succeí que jo, Nefí, vaig dirigir el vaixell, que una vegada més fèiem cap a la terra de promissió.

23. I succeí que després de navegar molts dies, vàrem arribar a la terra promesa. I vàrem sortir-ne sobre la terra, i hi plantàrem les nostres tendes. I l’anomenàrem terra de promissió.

24. I succeí que ens posàrem a conrear la terra i a sembrar. Sí, plantàrem a la terra totes les llavors que havíem dut de la terra de Jerusalem. I succeí que hi creixien fora mida. Per tant, fórem beneïts en abundància.

25. I succeí que ens adonàrem, a la terra de promissió, mentre fèiem camí per l’erm, que hi havia animals al bosc de tota espècie, tant de vaques i bous, com ases, cavalls, cabres i cabres salvatges, i tota mena d’animals salvatges útils per a l’home. I també hi trobàvem tota mena de minerals, d’or, de plata i de coure.