1. Succeí que durant aquell mateix any la guerra començà novament entre nefites i lamanites. I malgrat la meva jovenesa, jo era de bona talla. Per tant, el poble de Nefí em va designar el seu cap, o cap dels seus exèrcits.

2. Així fou com als meus setze anys vaig sortir contra els lamanites al davant d’un exèrcit dels nefites. I havien transcorregut tres-cents vint-i-sis anys.

3. En l’any tres-cents vint-i-set els lamanites caigueren damunt nostre amb moltíssima força, fins al punt que espantaren els meus exèrcits. Per això no volgueren lluitar, i començaren a retirar-se cap als paísos del nord.

4. I succeí que arribàrem a la ciutat d’Angola, i prenguérem possessió de la ciutat; i férem preparatius per a defensar-nos dels lamanites. Fortificàrem la ciutat amb la nostra força, però malgrat totes les nostres fortificacions, els lamanites ens caigueren al damunt i ens feren fora de la ciutat.

5. També ens foragitaren del país de David.

6. I emprenguérem la marxa, i arribàrem al país de Josuè, que es trobava a les fronteres de l’oest, prop de la mar.

7. I succeí que aplegàrem el nostre poble tan aviat com poguérem, per tal de tenir-los en un sol cos.

8. Però el país estava ple de lladres i de lamanites. I malgrat la gran destrucció que penjava damunt el meu poble, no es penedia de les seves malvestats. Per tant, hi havia sang i carnatge escampada per tota la faç de la terra, tant per part dels nefites com per part dels lamanites. I era una revolta completa per tota la superfície de la terra.

9. Ara, els lamanites tenien un rei que es deia Aaron. I ell pujà contra nostre amb un exèrcit de quaranta-quatre mil homes. I heus aquí, jo el vaig resistir amb quaranta-dos mil. I succeí que el vaig derrotar amb el meu exèrcit, així que fugí davant meu. Tot això succeí, i havien transcorregut tres-cents trenta anys.

10. I succeí que els nefites començaren a penedir-se de la seva iniquitat, i a exclamar, tal com havia profetitzat Samuel el profeta, perquè ningú no podia retenir allò que era seu, a causa dels lladregots, i lladres i assassins, i les arts de màgia i les bruixeries que hi havia en el país.

11. Així hi començà a haver dol i lamentació per tot el país a causa d’aquestes coses, i més particularment entre el poble de Nefí.

12. I succeí que quan jo, Mormó, vaig veure les seves lamentacions i el seu dol i tristesa davant el Senyor, el cor se’m començà a alegrar, perquè coneixia la misericòrdia i la llarguesa del Senyor, i suposava que es compadiria d’ells i que tornarien a ésser un poble just.

13. Però heus aquí, aquesta joia meva fou en va, perquè el seu dolor no era pas per al penediment, a causa de la bondat de Déu, sinó que era el dolor dels condemnats; perquè el Senyor no sempre els permetria trobar delectança en el pecat.

14. I no s’acostaven a Jesús amb el cor trencat i l’esperit contrit, sinó que maleïen Déu i desitjaven morir. Però, així i tot, lluitaven amb l’espasa per a les seves vides.

15. I succeí que em va colpir la tristesa novament, i vaig veure que el jorn de la gràcia per a ells ja havia passat, tant temporalment com espiritualment; perquè els vaig veure segats a milers en rebeŀlió oberta contra el seu Déu, i apilats com a fems damunt la superfície de la terra. I així havien passat tres-cents quaranta-quatre anys.

16. I succeí que en l’any tres-cents quaranta-cinc, els nefites es posaren en fuita davant els lamanites; i foren empaitats fins que arribaren al país de Jasó, abans que se’ls pogués deturar en la retirada.

17. Ara, la ciutat de Jasó era prop de l’indret on Ammaron havia dipositat els annals per al Senyor, perquè no fossin destruïts. I d’acord amb el manament d’Ammaron, vaig anar-hi i vaig agafar les planxes de Nefí; i hi vaig fer un relat segons la paraula d’Ammaron.

18. I damunt les planxes de Nefí vaig fer una relació completa de totes les dolenteries i abominacions. Però damunt aquestes, em vaig abstenir de fer-hi relat complet de les seves malvestats i abominacions, ja que sempre he tingut davant meu una escena contínua d’iniquitats i abominacions des que era prou gran per a contemplar els camins dels homes.

19. I ai de mi a causa de les seves iniquitats! Perquè el meu cor ha estat curull de dolor per la seva iniquitat tots els meus dies. Així i tot, jo sé que seré exaltat en el darrer dia.

20. Succeí que en aquest any el poble de Nefí altra vegada fou caçat i empaitat. I ens perseguiren fins que haguérem arribat al nord, al país que s’anomenava Shem.

21. I succeí que fortificàrem la ciutat de Shem i hi arreplegàrem tot el nostre poble, tots que ens fou possible, per si els podíem salvar de la destrucció.

22. I succeí que en l’any tres-cents quaranta-sis, els lamanites començaren altra volta a caure sobre nosaltres.

23. I vaig parlar al meu poble, i el vaig animar amb molta energia, que resistís valentament els lamanites i plantés combat per les seves dones i fills, i les seves cases i llars.

24. I les meves paraules els aixecaren una mica l’ànim, que ja no fugiren dels lamanites, sinó que els resistiren amb valentia.

25. I succeí que nosaltres, amb un exèrcit de trenta mil homes, combatérem contra un de cinquanta mil; i els resistírem amb tanta fermesa que fugiren al nostre davant.

26. I succeí que quan hagueren fugit, els perseguírem amb els nostres exèrcits, i els encontràrem i els derrotàrem. Malgrat tot, però, la força del Senyor ja no era amb nosaltres; sí, estàvem abandonats a les pròpies forces, ja que l’Esperit del Senyor no restava amb nosaltres. Així doncs, havíem esdevingut febles com els nostres germans.

27. I el meu cor s’entristí a causa de la gran calamitat aquesta del meu poble, per motiu de les seves malvestats i abominacions. Però, heus aquí, marxàrem contra els lamanites i els lladres de Gadianton, fins que prenguérem possessió altra vegada de les terres de la nostra herència.

28. L’any tres-cents quaranta-nou havia passat. I en l’any tres-cents cinquanta férem un tractat amb els lamanites i els lladres de Gadianton, en què férem divisió de les terres de la nostra herència.

29. I els lamanites ens donaren la terra del nord, fins al pas estret que conduïa a la terra del sud. I nosaltres donàrem als lamanites tota la terra del sud.