1. Ara, succeí que l’any tres-cents seixanta-tres, els nefites pujaren des de la terra de Desolació amb els seus exèrcits, disposats a guerrejar contra els lamanites.

2. I els exèrcits dels nefites foren foragitats altra vegada fins a la terra de Desolació. I encara desfets de fatiga, els caigué al damunt una força nova de lamanites; i tingueren una batalla terrible, fins que els lamanites prengueren possessió de la ciutat de Desolació, i mataren molts nefites i en feren molts presoners.

3. Els altres varen fugir, i anaren a ajuntar-se als habitants de la ciutat de Teàncum. Aquesta es trobava a la frontera, prop del mar, i també estava prop de la ciutat de Desolació.

4. Fou perquè els exèrcits dels nefites escometeren els lamanites, que començaren a quedar destruïts; perquè de no ésser així, els lamanites no haurien tingut cap poder sobre ells.

5. Però heus aquí, els judicis de Déu assoliran els malvats. I és pels dolents que els dolents són castigats, perquè són els qui exciten el cor dels fills dels homes a l’efusió de sang.

6. I succeí que els lamanites feren preparatius per a pujar contra la ciutat de Teàncum.

7. I en l’any tres-cents seixanta-quatre, els lamanites pujaren contra la ciutat de Teàncum, per tal d’apoderar-se també d’aquesta ciutat.

8. I succeí que foren repeŀlits i rebutjats pels nefites. I quan aquests veieren que els havien foragitat, altra vegada es vanaren del propi poder. I sortiren en la seva pròpia força, i reconquistaren la ciutat de Desolació.

9. Ara, totes aquestes coses s’havien fet, i molts milers d’homes havien estat morts pels dos costats, tant dels nefites com dels lamanites.

10. I succeí que havia passat l’any tres-cents seixanta-sis, i altra vegada sortiren els lamanites a batre’s amb els nefites. Però amb tot, els nefites no es penedien de la maldat que havien fet, sinó que perseveraven tostemps en la seva iniquitat.

11. I es impossible que cap llengua detalli o cap home faci descripció exacta de l’horrible escena de sang i de carnatge que es veia entre el poble, tant entre nefites com lamanites. I tot cor s’havia empedreït, de manera que es delectaven en vessar la sang sense parar.

12. I mai no hi havia hagut tan gran dolenteria entre tots els fills de Lehí, ni tampoc entre tota la casa d’Israel, segons la paraula del Senyor, com la que hi havia entre aquest poble.

13. Succeí que els lamanites prengueren la ciutat de Desolació, i així feren per ésser més nombrosos que els nefites.

14. I també marxaren contra la ciutat de Teàncum, i en foragitaren els seus habitants. I feren molts presoners, tant de dones com de nens, i els oferiren en sacrifici als seus deus ídols.

15. En l’any tres-cents seixanta-set, succeí que els nefites, enutjats perquè els lamanites els havien sacrificat les seves dones i els seus fills, marxaren contra aquests, encesos de còlera, fins a derrotar-los novament i a foragitar-los de les seves terres.

16. I els lamanites no sortiren altra vegada contra els nefites fins l’any tres-cents setanta-cinc.

17. I aquest mateix any baixaren contra els nefites amb totes les seves forces; i eren incomptables, de tants que n’hi havia.

18. I des d’aquest temps endavant els nefites ja no tingueren cap prevalença sobre els lamanites, sinó que començaren a esvair-se del seu davant com la rosada davant el sol.

19. I succeí que els lamanites baixaren contra la ciutat de Desolació, i allí es lliurà una gran batalla, en la qual quedaren derrotats els nefites.

20. I aquests tornaren a fugir davant d’ells, fins que arribaren a la ciutat de Boaz. Allí feren front als lamanites amb un coratge tan gran que els lamanites no els pogueren vèncer fins a la segona escomesa.

21. I quan els escometeren per segona vegada, els nefites foren foragitats i morts amb grans estralls; i les seves dones i els nens foren sacrificats altra volta als ídols.

22. I succeí que els nefites fugiren al seu davant altra vegada, emportant-se’n tots els habitants de les ciutats i viles.

23. Ara jo, Mormó, veient que els lamanites estaven a punt d’enderrocar el país, vaig anar al turó de Shim i em vaig prendre tots els annals que Ammaron havia amagat per al Senyor.