1. Ara, succeí que Alma, havent-se fet escàpol dels servents del rei Noè, es va penedir dels seus pecats i iniquitats. I anava en secret entre el poble, i començava a ensenyar les paraules d’Abinadí.

2. Sí, concernent el que havia de venir, i també, de la resurrecció dels morts, i la redempció del poble, que es realitzaria mitjançant el poder, els sofriments i la mort del Crist, i la seva resurrecció i ascensió al cel.

3. I a tots aquells que el volien escoltar, ensenyava. I els instruia en secret perquè no arribés al coneixement del rei. I foren molts els qui varen creure en les seves paraules.

4. I succeí que tots els qui li creien, sortien a un lloc anomenat Mormó, nom que li havia donat el rei, que es trobava a les fronteres del país. I havia estat infestat a vegades, o a certes estones, de feres.

5. Ara, hi havia a Mormó una font d’aigua pura. I Alma hi acudia, perquè hi havia prop de l’aigua un bosquet d’arbrissons on s’amagava de dia dels percaçaments del rei.

6. I succeí que tots els qui li creien hi anaven per a escoltar les seves paraules.

7. I succeí que després de molts dies, un gran nombre es trobava reunit en aquell paratge de Mormó, per a escoltar les paraules d’Alma. Sí, tots els qui creien en la seva paraula s’hi havien aplegat per a escoltar-lo. I ell els instruia, i els predicava el penediment, la redempció i la fe en el Senyor.

8. I succeí que els digué: Ací teniu les aigües de Mormó (perquè s’anomenaven així), i ara, com que desitgeu d’entrar en el ramat de Déu, i d’ésser anomenats poble seu, i esteu disposats a suportar-vos les càrregues els uns als altres perquè us siguin lleugeres;

9. I esteu disposats a plorar amb els qui ploren, i a conhortar els qui manquen de conhort, i a ésser testimonis de Déu en tot moment, i en totes les coses, i en tot lloc que estigueu, fins a la mort, perquè sigueu redimits de Déu i comptats amb els de la primera resurrecció, a fi que tingueu la vida eterna —

10. Ara, us dic, que si aquest és el desig del vostre cor, ¿què us impedeix d’ésser batejats en el nom del Senyor, com a testimoni davant ell que heu fet aliança amb ell, que el servireu i guardareu els seus manaments, perquè us vessi més abundosament el seu Esperit al damunt?

11. I quan el poble hagué escoltat aquestes paraules, picaren de mans de goig, i cridaren: Aquest és el desig del nostre cor!

12. I llavors, succeí que Alma prengué Hèlam, que era un dels primers, i sortí i es posà dins l’aigua. I cridà: Oh Senyor, vessa el teu Esperit damunt el teu servent, perquè faci aquesta obra amb santedat de cor!

13. I quan hagué dit aquestes paraules, l’Esperit del Senyor davallà damunt ell i digué: Hèlam, jo et batejo, tenint l’autoritat del Déu Totpoderós, com a testimoniatge que has fet aliança de servir-lo fins a la mort, quant al cos mortal. I que l’Esperit del Senyor es vessi damunt teu, i que ell et concedeixi la vida eterna mitjançant la redempció del Crist, el qual ell ha preparat des de la fundació del món.

14. I quan Alma hagué pronunciat aquestes paraules, ambdós ell i Hèlam se sepultaren dins l’aigua. I es dreçaren i en sortiren, tot joiosos, plens de l’Esperit.

15. Novament Alma va prendre d’un altre, i per segona vegada anà dins l’aigua. I el va batejar tal com el primer, sols que ell mateix no se sepultà altra vegada dins l’aigua.

16. D’aquesta manera batejà tots els qui hi anaven al paratge de Mormó. I foren en nombre unes dues-centes quatre ànimes, sí, i tots foren batejats a les aigües de Mormó, i foren plens de la gràcia de Déu.

17. I s’anomenaren l’església de Déu, o l’església de Crist, des de llavors. I succeí que qualsevol que fou batejat pel poder i per l’autoritat de Déu fou agregat a la seva església.

18. I succeí que Alma, tenint autoritat de Déu, ordenà sacerdots, un per a cada cinquanta persones, per a predicar-los i instruir-los sobre les coses del regne de Déu.

19. I els manà que no ensenyessin res, sinó allò del que els havia instruït, i que havia estat anunciat per boca dels sants profetes.

20. Sí, els manà que no prediquessin res sinó el penediment i la fe en el Senyor, el qui havia redimit el seu poble.

21. I els manà que no hi hagués baralles entre ells, sinó que miressin endavant amb una sola mirada, tenint una sola fe i un sol baptisme, els seus cors entrellaçats amb unitat i amor els uns envers els altres.

22. I així els manà que prediquessin. Així esdevingueren fills de Déu.

23. I els manà que observessin el dia del sàbat, i que el santifiquessin. I també, que cada dia donessin gràcies al seu Déu i Senyor.

24. També manà que els sacerdots, els qui havia ordenat, treballessin amb les pròpies mans per al sosteniment.

25. I hom va apartar un dia a la setmana perquè es reunissin per tal d’instruir el poble i d’adorar el seu Déu i Senyor, i també, tan sovint com fos al seu poder, de congregar-se tots junts.

26. I els sacerdots no devien dependre del poble per al sosteniment, sinó que per la seva labor, devien rebre la gràcia de Déu, perquè es fessin forts en l’Esperit; tenint el coneixement de Déu perquè poguessin ensenyar amb poder i autoritat de Déu.

27. A més, Alma manà que els membres de l’església impartessin dels seus béns, cadascú segons el que tingués; si tingués més abundosament, més havia de donar, i del qui tingués poc, poc se li havia de demanar. I aquell que no en tingués, a ell se li havia de donar.

28. I així havien d’impartir dels seus bens, per pròpia i lliure voluntat, i els seus bons sentiments envers Déu, a aquells sacerdots que visquessin en estretor, sí, i a tota ànima despullada i necessitada.

29. I això, ell els deia, havent estat manat per Déu. I caminaven en dretura davant Déu, impartint els uns als altres, tant temporalment com espiritualment, segons les seves necessitats i manques.

30. Ara, tot això es féu a Mormó, sí, vora les aigües de Mormó, en el bosc prop de les aigües de Mormó; sí, l’indret de Mormó, les aigües de Mormó, el bosc de Mormó, que en són de bells als ulls d’aquells que hi arribaren a coneixença del seu Redemptor! I que en són de beneïts, perquè cantaran les seves lloances per sempre.

31. Aquestes coses es feren a les fronteres del país, perquè no arribessin al coneixement del rei.

32. Però heus aquí, succeí que el rei, havent descobert un moviment entre el poble, envià servents a vigilar-los. Per tant, el dia que s’aplegaven per tal d’escoltar la paraula del Senyor, foren descoberts al rei.

33. Ara, el rei deia que Alma suscitava el poble a rebeŀlar-se contra ell. Per això envià el seu exèrcit per a destruir-los.

34. I succeí que Alma i el poble del Senyor foren avisats de l’arribada de l’exèrcit del rei; per tant, prengueren les tendes i famílies, i marxaren cap a l’erm.

35. Eren en nombre unes quatre-centes cinquanta ànimes.