1. Succeí que l’exèrcit del rei tornà, havent cercat en va el poble del Senyor.

2. Ara, les forces del rei eren petites, perquè havien estat reduïdes, i començava a haver-hi divisió entre la resta del poble.

3. La menys part es posà a respirar amenaces contra el rei, i entre ells començà una gran baralla.

4. Ara, hi havia un home entre ells, que s’anomenava Gedeó. I com que era fort, i enemic del rei, per tant es va treure l’espasa i jurà tot irat que el mataria.

5. I succeí que lluità amb el rei. I quan el rei veié que estava per vèncer-lo, se li escapolà, i pujà a la torre que hi havia prop del temple.

6. Gedeó el perseguí, i ja estava a punt de pujar a la torre per tal de matar-lo, quan el rei esguardà cap a la terra de Shemlon, i heus aquí que l’exèrcit dels lamanites ja era dins les fronteres del país.

7. Llavors el rei cridà amb l’ànima angoixada, dient: Gedeó, perdona’m, que els lamanites ja els tenim al damunt, i ens destruiran; sí, destruiran el meu poble.

8. Ara, al rei no li preocupava tant el seu poble com la se va pròpia vida. Així i tot, Gedeó li perdonà la vida.

9. I el rei manà al poble que fugis davant els lamanites, i ell mateix es posà al davant, i fugiren a l’erm amb les seves mullers i fills.

10. I succeí que els lamanites els perseguiren, i els atraparen i començaren a matar-los.

11. Llavors el rei manà que tots els homes deixessin les seves mullers i fills, i fugissin davant els lamanites.

12. Però n’hi havia molts que no els volgueren abandonar, ans preferien restar i morir amb ells. I els altres deixaren les seves mullers i fills, i s’escapolaren.

13. I succeí que aquells que romangueren amb les mullers i els fills, feren que les seves filles boniques s’avancessin, i que els supliquessin als lamanites que no els matessin.

14. I succeí que els lamanites es compadiren d’ells, perquè es captivaren amb la formosor de les seves mullers.

15. Així fou que els lamanites els perdonaren la vida, i els feren captius i els portaren altra vegada a la terra de Nefí. I els permeteren posseir el país, sota condició que els lliuressin el rei Noé, i també dels seus béns, fins la meitat de tot el que ells posseïen, la meitat de l’or, de la plata i de totes les coses precioses. I així havien de pagar tribut al rei dels lamanites d’any en any.

16. Ara, hi havia un dels fills del rei, entre els qui es feren captius, que s’anomenava Limhi.

17. I Limhi no volia que matessin el seu pare. I tot i que no ignorava les perversitats del seu pare, ell era un home just.

18. I succeí que Gedeó envià homes a l’erm secretament a cercar el rei i els qui estaven amb ell. I varen trobar el poble a l’erm, tots menys el rei i els seus sacerdots.

19. Ara, aquells havien jurat en el cor que tornarien a la terra de Nefí, i que si les seves mullers i fills fossin morts, així com els qui havien romàs amb ells, buscarien venjança i moririen junt amb ells.

20. I el rei els va manar que no tornessin. I s’enfutismaren amb el rei, i li feren patir, àdhuc fins, la mort pel foc.

21. I estaven a punt d’agafar els sacerdots també, i fer-los morir, però se’ls escapolaren.

22. I succeí que feien per tornar a la terra de Nefí, quan es trobaren amb els homes de Gedeó. Aquests els digueren tot el que havia succeït a les seves esposes i fills, i que els lamanites els havien concedit de posseir el país, pagant-los com a tribut la meitat de tot el que tenien.

23. I el poble informà els homes de Gedeó que havia matat el rei, i que els seus sacerdots els havien fugit més enllà dins l’erm.

24. I succeí que quan acabà la cerimònia, varen tornar a la terra de Nefí, tot joiosos perquè les seves esposes i fills no havien estat assassinats. I varen dir a Gedeó el que havien fet amb el rei.

25. Succeí que el rei dels lamanites els féu jurament que el seu poble no els mataria.

26. I també Limhi, fill del rei, havent-se-li conferit el regne pel poble, jurà al rei dels lamanites que el seu poble li pagaria tribut, fins la meitat del que posseïen.

27. I succeí que Limhi començà a establir el regne i a restablir la pau entre el seu poble.

28. I el rei dels lamanites posà guardes a l’entorn del país per tal de retenir el poble de Limhi dins del país, perquè no marxessin a l’erm. I sostenia els seus guardes del tribut que rebia dels nefites.

29. Ara, el rei Limhi va tenir pau contínua al seu regne durant dos anys, en què els lamanites no els varen molestar ni els cercaren de destruir.