1. Llavors el rei Mossíah va manar que es congregués tot el poble.

2. Ara, no n’hi havia tants dels fills de Nefí o dels seus descendents, com dels del poble de Zarahemla, el qui era descendent de Mulek, i d’aquells que sortiren amb ell cap a l’erm.

3. I no n’hi havia tants del poble de Nefí i de Zarahemla, com dels lamanites, sí, no n’hi havia ni la meitat.

4. Ara, tot el poble de Nefí s’havia aplegat, i també tot el poble de Zarahemla, i estaven congregats en dos grups.

5. I s’esdevingué que Mossíah llegí i féu llegir els annals de Zenif al seu poble. Sí, va llegir els annals del poble de Zenif des del dia que sortiren de Zarahemla fins hi varen tornar.

6. I també llegí la relació d’Alma i dels seus germans, i de totes les seves afliccions, des del dia que deixaren la terra de Zarahemla fins que hi retornaren.

7. I quan Mossíah hagué acabat de llegir aquells annals, el seu poble, els que havien romàs al país, quedà ple d’estupor i d’astorament.

8. Perquè no sabia què pensar. Quan veia aquells que havien estat alliberats de la esclavitud, s’emplenà de gran alegria.

9. A més, quan pensava en els seus germans, que foren morts pels lamanites, s’omplí de pena, fins a vessar moltes llàgrimes de tristor.

10. I a més, quan pensaven en la propera bondat de Déu i el seu poder de deslliurar Alma i els seus germans de les mans dels lamanites i de l’esclavitud, alçaren la veu donant gràcies a Déu.

11. I encara, quan pensaven en els lamanites, germans seus, i en el seu estat de pecat i de poŀlució, s’ompliren de dolor i d’angoixa pel benestar de les seves ànimes.

12. I succeí que els qui eren fills d’Amuló i dels seus germans, aquells que s’havien casat amb les filles dels lamanites, es varen ofendre per la conducta dels seus pares, i ja no volien anomenar-se més amb els noms d’ells. Per això es prengueren el nom de Nefí, per tal d’anomenar-se fills de Nefí i d’ésser comptats entre els qui es deien nefites.

13. Ara, tot el poble de Zarahemla es comptava com nefites, i això perquè el regnat s’havia conferit només a aquells que eren descendents de Nefí.

14. I succeí que quan Mossíah acabà de parlar i de llegir al poble, desitjà que Alma també els parlés.

15. I Alma els va parlar, quan es trobaven aplegats en grups grans. I anava d’un grup a l’altre, predicant al poble el penediment i la fe en el Senyor.

16. I exhortà el poble de Limhi i els seus germans, tots els qui havien estat alliberats de la servitud, que es recordessin que fou el Senyor el qui els deslliurà.

17. I succeí que després que Alma havia ensenyat al seu poble moltes coses i havia acabat de parlar-los, el rei Limhi desitjà batejar-se. I tot el seu poble desitjà batejar-se també.

18. Per tant, Alma entrà dins l’aigua i els batejà. Sí, els va batejar a la faisó que ho feia als seus germans a les aigües de Mormó. I tots els qui batejava, es feien membres de l’església de Déu, tot, per creure en les paraules d’Alma.

19. I succeí que el rei Mossíah atorgà a Alma que establís esglésies per tot el país de Zarahemla, i li donà poder d’ordenar sacerdots i mestres sobre cadascuna d’elles.

20. Això es féu, perquè era tanta la gent, que un sol mestre no podia governar-los, ni podien oir tots la paraula de Déu en una sola assemblea.

21. Es reunien, doncs, en diversos grups anomenats esglésies. Cada església tenia els seus sacerdots i mestres, i cada sacerdot predicava la paraula segons la rebia de boca d’Alma.

22. I així, tot i haver-hi moltes esglésies, no eren sinó una de sola, sí, la mateixa església de Déu; perquè no es predicava altra cosa en totes elles més que el penediment i la fe en Déu.

23. Ara, hi havia set esglésies en el país de Zarahemla. I succeí que tots els qui desitjaven prendre damunt seu el nom de Crist, o de Déu, s’unien a les esglésies de Déu.

24. I foren anomenats el poble de Déu; i el Senyor vessà el seu Esperit sobre ells, i foren beneïts i prosperaren en el país.