1. Ara jo, Moroni, prossegueixo a posar fi al meu relat sobre la destrucció del poble del qual escrivia,

2. Puix que rebutjaren totes les paraules d’Eter. Perquè ell certament els parlà de totes les coses des del començament de l’home. I que després que les aigües s’havien retirat de la superfície d’aquesta terra, esdevingué un país escollit sobre tots els altres, una terra escollida del Senyor. Per tant, el Senyor voldria que tothom el servís que hi habités.

3. I que era el lloc de la Nova Jerusalem, la qual baixaria del cel, i del santuari santíssim del Senyor.

4. Heus aquí, Eter veié els dies de Crist i parlà d’una Nova Jerusalem damunt aquest país.

5. I parlà també de la casa d’Israel i de la Jerusalem d’on Lehí havia de venir — que després d’ésser destruïda, seria edificada de nou, una ciutat santa per al Senyor. Per tant, no podria ésser una nova Jerusalem, perquè ja havia existit en l’antigor. Però seria edificada de nou i esdevindria una ciutat santa del Senyor. I seria bastida per a la casa d’Israel.

6. I que una Nova Jerusalem seria edificada sobre aquest país per a la resta de la semença de Josep; i per aquestes coses hi ha hagut un tipus.

7. Perquè com Josep portà el seu pare fins al país d’Egipte, que així hi morí, per tant el Senyor emmenà una resta de la semença de Josep de la terra de Jerusalem, per tal de tenir misericòrdia envers la semença de Josep, perquè no perís, tal com havia estat misericordiós amb el pare de Josep perquè ell no perís.

8. Per tant, la resta de la casa de Josep es bastirà sobre aquest país, i aquesta serà una terra de la seva herència. I edificaran una ciutat santa per al Senyor, semblant a la Jerusalem de l’antigor. I no seran confosos mai més fins a la fi quan la terra ja passarà.

9. I hi haurà un nou cel i una nova terra. Seran semblants als de l’antigor excepte que els d’abans ja hauran passat i totes les coses hauran esdevingut noves.

10. Aleshores ve la Nova Jerusalem. I beneïts són aquells que hi habitin, perquè són els qui tenen les vestidures emblanquides mitjançant la sang de l’Anyell. I són aquells que són comptats entre la resta de la semença de Josep, que eren de la casa d’Israel.

11. Llavors també ve la Jerusalem de l’antigor. I beneïts són els seus habitants, perquè han estat rentats per la sang de l’Anyell. Són els qui foren espargits i recollits de nou, des dels quatre cantons de la terra i des dels països del nord. I són partícips del compliment de l’aliança que Déu féu amb el seu pare Abraham.

12. I quan arribin aquestes coses, es duen a terme les escriptures que diuen: N’hi ha d’aquells que foren els primers que seran els darrers; i n’hi ha d’aquells que foren els darrers, que seran els primers.

13. Jo estava a punt d’escriure més, però m’ha estat prohibit. Amb tot, grans i meravelloses foren les profecies d’Eter; però l’estimaren com un no-res i el feren fora. I s’amagava dins la cavitat d’una roca de dia, i de nit en sortia, tot observant les coses que caurien damunt el poble.

14. I mentre sojornava dins la cavitat de la roca, escrivia la resta d’aquest registre, tot observant de nit les destruccions que queien damunt el poble.

15. Succeí que aquell mateix any en què fou expulsat d’entre el poble, començà una gran guerra entre ells, perquè n’hi havia molts que s’alçaren, que eren homes poderosos, i cercaven de destruir Coriàntumr mitjançant els seus plans secrets de malvestat, dels quals ja s’ha parlat.

16. Ara, Coriàntumr, havent-se instruït en totes les arts de la guerra i totes les astúcies del món, per tant presentà batalla a tot aquell que provava de destruir-lo.

17. Però no es penedí ell, ni els seus formosos fills i filles; ni els formosos fills i filles de Cohor, ni els formosos fills i filles de Corihor. I en fi, no hi havia cap dels formosos fills i filles sobre la faç de la terra tota que es penedia dels seus pecats.

18. Per tant, succeí que el primer any que Eter sojornava dins la cavitat d’una roca, hi havia molta gent que fou morta per l’espasa d’aquelles combinacions secretes, lluitant contra Coriàntumr per tal d’obtenir-ne el regne.

19. I els fills de Coriàntumr lluitaren molt i sagnaren molt.

20. I el segon any la paraula del Senyor arribà a Eter, que sortís i profetitzés a Coriàntumr, que si es penedia, i també tota la seva casa, el Senyor li donaria el seu regne i perdonaria el poble.

21. Altrament serien destruïts, i tots els de la seva casa, excepte ell mateix. I que ell sol viuria per veure complides les profecies que s’havien anunciat, d’un altre poble que rebria el país per herència; i Coriàntumr tindria sepultura d’ells. I tota ànima seria destruïda excepte Coriàntumr.

22. I succeí que Coriàntumr no es penedia, ni la seva casa ni el poble. I les guerres no cessaven. Cercaven de matar Eter, però s’escapolà de davant seu i s’amagà altra volta dins la cavitat de la roca.

23. I succeí que s’alçà Xared, i també donà batalla a Coriàntumr. El derrotà fins que al tercer any li portà a la captivitat.

24. I els fills de Coriàntumr, el quart any, derrotaren Xared i obtingueren altra vegada el regne per al seu pare.

25. Aleshores començà una guerra a tot l’ample del país, cadascú amb la seva trepa, lluitant per allò que pretenia.

26. I hi havia lladres i, en fi, tota mena de malvestats damunt tota la superfície de la terra.

27. I succeí que Coriàntumr s’enutjà moltíssim amb Xared, i marxà al combat contra ell amb els seus exèrcits. I s’encontraren amb gran còlera; i es trobaren a la vall de Galgala, i la batalla esdevingué molt greu.

28. I succeí que Xared el va combatre per espai de tres dies. I Coriàntumr el derrotà i el perseguí fins a les planícies de Heslon.

29. I succeí que Xared li donà batalla una altra vegada a les planícies. I el va derrotar i el féu fugir altra volta fins a la vall de Galgala.

30. I Coriàntumr donà batalla novament a Xared a la vall de Galgala, i el derrotà i el matà.

31. Però Xared ferí Coriàntumr a la cuixa, que no va tornar al combat per espai de dos anys. I durant aquest temps, tothom damunt la faç del país vessava sang i no hi havia ningú que els deturés.