1. I ara jo, Moroni, prossegueixo a donar l’història de Jared i del seu germà.

2. Perquè va succeir que quan el Senyor hagué aparellat les pedres que el germà de Jared havia portat sobre la muntanya, el germà de Jared va baixar-ne i disposà les pedres dintre els vaixells que estaven preparats, una a cada punta. I heus aquí que iŀluminaren els vaixells.

3. I així el Senyor féu que les pedres brillessin dins la fosca per a donar llum als homes, dones i nens, a fi que no creuessin les grans aigües a les fosques.

4. I succeí que quan hagueren preparat tota mena d’aliments per tal de subsistir sobre les aigües, i també d’aliments per als seus ramats i bestiar, i tota bèstia, o animal o au que s’havien d’emportar — quan hagueren acomplert tot, entraren en els vaixells o barcasses, i es feren a la mar, encomanant-se al seu Déu i Senyor.

5. I succeí que el Senyor Déu féu que bufés un vent furiós damunt la faç de les aigües, cap a la terra de promissió. I així foren empesos sobre les ones de la mar davant el vent.

6. Moltes vegades foren sepultats a les fondàries de la mar per les onades que se’ls estavellaven, i també per les grans i terribles tempestes, causades per la violència del vent.

7. Però quan quedaven sepultats dins el mar, no n’hi havia aigua que els podia fer mal, essent els seus vaixells estancs com l’arca de Noè. Per tant, quan els envoltaven les moltes aigües, clamaven al Senyor, i ell els treia altra vegada a la superfície de les aigües.

8. I succeí que el vent no parava de bufar cap a la terra de promissió, mentre ells estaven damunt les aigües. Així eren empesos davant el vent.

9. I cantaven lloances al Senyor. Sí, el germà de Jared cantava lloances al Senyor, i remerciava i exalçava el Senyor tot el dia. I quan venia la nit no cessaven de lloar el Senyor.

10. Així foren empesos, i cap monstre de la mar no podia destrossar-los, ni cap balena danyar-los. I constantment tenien claror, tant al damunt com al dessota de l’aigua.

11. I així foren empesos durant tres-cents quaranta-quatre dies damunt l’aigua.

12. I desembarcaren a les platges de la terra de promissió. I quan hagueren posat els peus a terra, a les platges de la terra de promissió, es prosternaren damunt la faç de la terra, tot humiliant-se davant el Senyor. I els queien les llàgrimes de goig davant el Senyor, per la munió de les seves tendres misericòrdies per a ells.

13. I succeí que eixiren sobre la superfície del país i començaren a conrear la terra.

14. Jared tenia quatre fills, que s’anomenaven Jacom, Gilgah, Mahah i Oriah.

15. I el germà de Jared també engendrà fills i filles.

16. I els amics de Jared i del seu germà eren prop de vint-i-dues ànimes; i també engendraren fills i filles abans de venir a la terra de promissió. Començaren, doncs, a ésser molts.

17. I foren ensenyats a caminar humilment davant el Senyor. També foren instruïts des de dalt.

18. I succeí que començaren a escampar-se per la superfície de la terra, i a multiplicar-se i conrear la terra. I es feren forts en el país.

19. El germà de Jared començà a envellir-se, i veié que aviat havia de baixar a la tomba. Per tant, digué a Jared: Apleguem el nostre poble per tal de comptar-lo, i de saber què voldrà de nosaltres abans que baixem a la tomba.

20. I per consegüent es féu reunir el poble. Ara, el nombre dels fills i filles del germà de Jared era de vint-i-dues ànimes, i el nombre dels fills i filles de Jared eren dotze, amb quatre fills mascles.

21. I succeí que comptaren el seu poble, i després d’haver-los comptat, els demanaren el que en desitjaven abans de baixar a la tomba.

22. I succeí que el poble els desitjava que ungissin un dels seus fills perquè fos com a rei sobre ells.

23. Ara, això els sabia greu, i el germà de Jared els digué: Certament això condueix a la captivitat.

24. Però Jared digué al seu germà: Deixa que tinguin un rei. Així doncs, els digué: Escolliu d’entre els nostres fills un rei, al qui vulgueu.

25. I succeí que escolliren el primogènit del germà de Jared; i es deia Pagag. I succeí que refusà, i no acceptà d’ésser rei. I el poble desitjava que el seu pare l’obligués, però el seu pare no ho volgués pas. Els manà que no obliguessin cap home que fos el seu rei.

26. Succeí que escolliren tots els germans de Pagag, i no volgueren pas.

27. I els fills de Jared tampoc no volgueren, fora d’un. I Oriah fou ungit rei sobre el poble.

28. Començà a regnar, i el poble començà a prosperar i a fer-se ric fora mida.

29. I succeí que Jared morí i també el seu germà.

30. I Oriah va caminar humilment davant el Senyor, i recordà com de grans eren les coses que el Senyor havia fet pel seu pare. També ensenyà al seu poble les coses grans que el Senyor havia fet pels seus pares.