1. I succeí que el germà de Jared (ara, eren vuit els vaixells que s’havien aparellat) pujà al mont anomenat Shelem, per la seva gran alçada, i fongué d’una roca setze pedres petites. Eren blanques i diàfanes, com el vidre transparent; i les portà a les seves mans fins al cimal de la muntanya, i clamà altra vegada al Senyor, dient:

2. Oh Senyor, tu has dit que hem d’estar envoltats per les onades. Ara, oh Senyor, no t’enutgis amb el teu servent per la seva feblesa davant teu; perquè sabem que ets sant, i que habites en els cels, i que som indignes davant teu. Perquè a causa de la caiguda, les nostres naturaleses s’han tornat malvades contínuament. Però així i tot, oh Senyor, tu ens has donat el manament que hem d’invocar-te, perquè puguem rebre de tu segons el que desitgem.

3. Oh Senyor, tu ens has castigat per la nostra iniquitat, i ens has foragitat; i per aquests molts anys hem estat a l’erm. Malgrat tot, però, ens has tingut misericòrdia. Oh Senyor, mira’m amb pietat i aparta la teva ira d’aquest poble teu; i no permetis que travessi aquest furiós abisme enmig de la fosca. Però esguarda aquestes que he fos de la roca.

4. Sé, oh Senyor, que tens tot poder i que pots fer tot el que vols pel bé de l’home. Així doncs, toca aquestes pedres, oh Senyor, amb el teu dit, i aparella-les per tal que brillin dins la fosca. I brillaran per a nosaltres dins els vaixells que hem preparat, perquè tinguem llum mentre travessem el mar.

5. Vet aquí, oh Senyor, tu pots fer això. Nosaltres sabem que pots desplegar gran poder, que sembla poc a l’enteniment dels homes.

6. I succeí que quan el germà de Jared hagué pronunciat aquestes paraules, heus aquí, el Senyor estengué la mà i tocà les pedres, una per una, amb el seu dit. I el vel es tragué dels ulls del germà de Jared, i veié el dit del Senyor. I era com el dit d’un home, com de carn i de sang. I el germà de Jared caigué davant del Senyor perquè fou colpejat de por.

7. El Senyor veié que el germà de Jared havia caigut a terra, i li digué: Aixeca’t; per què has caigut?

8. I ell digué al Senyor: He vist el dit del Senyor i he tingut por que em ferís; perquè jo no sabia que el Senyor tingués carn i sang.

9. I el Senyor li digué: A causa de la teva fe, has vist que em prendré carn i sang; i mai no ha vingut davant meu cap home amb una fe tan immensa com la teva, perquè si no fos així no hauries pogut veure el meu dit. Has vist més que això?

10. I li respongué: No; Senyor, mostra’t a mi.

11. El Senyor li digué: Creuràs les paraules que et diré?

12. I li respongué: Sí, Senyor; sé que tu dius la veritat, perquè ets un Déu de veritat, i no pots mentir.

13. I després de dir aquestes paraules, heus aquí que el Senyor se li mostrà i li digué: Perquè saps aquestes coses, ets redimit de la caiguda. Per això, ets portat novament a la meva presència. Així doncs, jo em mostro a tu.

14. Vet aquí que jo sóc aquell que fou preparat des de la fundació del món per tal de redimir el meu poble. Vet aquí que sóc Jesucrist. Sóc el Pare i el Fill. En mi tota la humanitat tindrà la vida, i la tindrà eternament, àdhuc tots els qui creuran en el meu nom. I esdevindran els meus fills i les meves filles.

15. I mai no m’he mostrat a l’home que he creat, perquè cap no ha cregut en mi tal com ho has fet tu. Veus que estàs creat a la meva imatge? Sí, àdhuc tots els homes foren creats en el principi a la meva imatge.

16. Mira, aquest cos, que tu veus ara, és el cos del meu esperit; i he creat l’home com el cos del meu esperit. I tal com m’he aparegut a tu d’ésser en l’esperit, així apareixeré al meu poble en la carn.

17. Ara, jo, Moroni, tal com he dit que no podia fer una relació completa d’aquestes coses que han estat escrites, per això n’hi ha prou que us digui que Jesús es mostrà a aquest home en l’esperit, a la faisó i en la semblança del mateix cos, com es mostrà als nefites.

18. I li ministrà, tal com ministrà als nefites. I tot això, perquè aquest home sabia que era Déu, per les moltes grans obres que el Senyor li havia mostrat.

19. I per la coneixença d’aquest home, no podia ésser vedat de mirar dintre el vel. I veia el dit de Jesús, que quan el veié, caigué de por; perquè sabia que era el dit del Senyor. I ja no tenia fe més, perquè ho sabia, sense cap dubte.

20. I per això, perquè tenia aquesta coneixença perfecta de Déu, no podia estar vedat de dins el vel. Per tant, veié Jesús, i Jesús li ministrà.

21. I succeí que el Senyor digué al germà de Jared: Vet aquí que no permetràs que aquestes coses que has vist i oït, s’escampin pel món fins que arribi el dia en què jo glorificaré el meu nom en la carn. Per tant, atresoraràs les coses que has vist i oït, i no les mostraràs a ningú.

22. I quan vindràs a mi, les escriuràs i les segellaràs, per tal que ningú no les pugui interpretar. Perquè les escriuràs en un llenguatge que no es pot llegir.

23. Vet aquí que et donaré aquestes dues pedres, i tu les segellaràs junt amb les coses que escriuràs.

24. Perquè el llenguatge en què tu escriuràs, jo he confós. Així doncs, en el meu temps assenyalat, faré que aquestes pedres magnifiquin als ulls dels homes aquestes coses que tu escriuràs.

25. I quan el Senyor hagué dit això, mostrà al germà de Jared tots els habitants de la terra que mai havien viscut, i també tots els qui hi serien. I no els hi retingué de la seva vista, fins als confins de la terra.

26. Ja que li havia dit en altre temps, que si creuria en ell, en què li podria mostrar totes les coses — se li’n mostraria. Per tant, el Senyor no podia retenir-li res, perquè ell sabia que el Senyor li podia mostrar totes les coses.

27. I el Senyor li digué: Escriu aquestes coses i segella-les. I jo les mostraré, en el meu degut temps, als fills dels homes.

28. I succeí que el Senyor li manà que segellés les dues pedres que havia rebut, i que no les mostrés fins al temps en què el Senyor les mostraria als fills dels homes.