Scriptures
Éter 2


Capítol 2

A la vall de Nemrod. Deseret, l’abella obrera. El Senyor parla altra vegada amb el germà de Jared. Decret diví sobre la terra de promissió. L’indret de Moriàncumer. Construcció de barcasses.

1. Succeí que Jared i el seu germà, i les seves famílies, i també els amics de Jared i el seu germà, i les seves famílies, baixaren a la vall que era al nord (i el nom de la vall era Nemrod, anomenat així pel gran caçador), amb els seus ramats que havien aplegat, mascles i femelles, de tota espècie.

2. També posaren paranys, i hi agafaren els aus de l’aire. I també prepararen una bassa en la qual portaren peixos de les aigües.

3. I també s’endugueren deseret, que segons la interpretació, vol dir abella. Així s’emportaren eixams d’abelles, i tota mena d’allò que es trobava damunt la faç de la terra, llavors de tota espècie.

4. I succeí que quan hagueren arribat a la vall de Nemrod, el Senyor baixà i parlà amb el germà de Jared. Estava dins un núvol i el germà de Jared no el veia.

5. I succeí que el Senyor els manà que marxessin a l’erm, sí, fins a aquell cantó on cap home no havia anat mai. I el Senyor anava davant d’ells, i els parlava mentre estava dins un núvol. I els indicava per on havien d’anar.

6. I succeí que feren camí per l’erm, i construïren barcasses en les quals creuaven moltes aigües; i eren dirigits a tot moment per la mà del Senyor.

7. I el Senyor no volgué que s’aturessin més enllà del mar dins l’erm, sinó que sortissin fins a la terra de promissió, que era escollida sobre totes les altres, terra que el seu Déu i Senyor havia preservat per a un poble just.

8. I havia jurat en la seva còlera al germà de Jared, que qualsevol que posseís aquesta terra de promissió, des de llavors i per sempre més hauria de servir a ell, l’únic i vertader Déu, o que seria escombrat quan la plenitud de la seva còlera els caigués al damunt.

9. Ara, podem veure els decrets de Déu sobre aquesta terra, que és una terra de promissió; i que qualsevol nació que la posseís, servirà Déu o serà escombrada quan la plenitud de la seva còlera caurà al seu damunt. I la plenitud de la seva còlera els hi cau quan estan al punt de la iniquitat.

10. Perquè, heus aquí, aquesta és una terra escollida sobre totes les altres. Per tant, aquell que la posseeixi servirà Déu, o en serà escombrada; perquè és el decret etern de Déu. I fins que no estigui al punt la plenitud de iniquitat entre els fills del país, no són escombrats.

11. I això se us comunica, oh gentils, perquè conegueu els decrets de Déu — perquè pugueu penedir-vos, i no continuar en les vostres iniquitats fins a la plenitud, per tal que no feu caure damunt vostre la plenitud de la còlera de Déu, tal com ho han fet fins ara els habitants del país.

12. Heus aquí que aquesta es una terra escollida, i tota nació que la posseirà serà lliure de la servitud, i de la captivitat, i de tota altra nació sota el cel, si és que sols servirà el Déu del país, que és Jesucrist, el qual ha estat manifestat per les coses que nosaltres hem escrit.

13. Ara prossegueixo la meva narració. Succeí que el Senyor portà Jared i els seus germans fins a aquesta gran mar que separa les terres. I en arribar a la mar, plantaren les tendes, i anomenaren aquell indret, Moriàncumer. I habitaren en tendes, i sojornaren sobre les platges de la mar per espai de quatre anys.

14. I succeí que a la fi de quatre anys el Senyor aparegué altra vegada al germà de Jared, i s’estava dins un núvol, i parlà amb ell. Per espai de tres hores el Senyor parlà amb el germà de Jared, i el renyà perquè no es recordava d’invocar el nom del Senyor.

15. I el germà de Jared es penedí del mal que havia fet, i invocà el nom del Senyor pels seus germans que eren amb ell. El Senyor li digué: Perdonaré a tu i als teus germans els seus pecats; però no pecaràs més, perquè recordaràs que el meu Esperit no sempre s’esforçarà amb l’home. Per tant, si pecaràs fins que estiguis al punt, quedaràs exclòs de la presència del Senyor. I aquesta és la pensada meva sobre el país que et donaré com a herència; perquè serà un país escollit sobre tots els altres països.

16. I el Senyor digué: Poseu-vos a treballar i construïu, a la faisó de les barcasses que heu fet abans. I succeí que el germà de Jared es posà a treballar, i també els seus germans, i construïren barcasses, a la faisó com havien construït, segons les instruccions del Senyor. Eres petites i lleugeres damunt l’aigua, tal com la lleugeresa d’un ocell sobre l’aigua.

17. I eren construïdes d’una manera que quedaven molt estanques, àdhuc que podien contenir aigua com un plat. I el fons era estanc com un plat; i els costats quedaven estancs com un plat; i els extrems acabaven en punta. I la coberta quedava estanca com un plat; i la seva llargada era la d’un arbre. I la porta, quan es tancava, quedava estanca com un plat.

18. I succeí que el germà de Jared clamà al Senyor, dient: Oh Senyor, he complert el treball que m’has manat, i he construït les barcasses segons m’has indicat.

19. Ara, oh Senyor, en elles no hi ha cap claror. Cap on les governarem? I a més, hi morirem, perquè en elles no podrem respirar, sinó de l’aire que tenen dintre. Per tant, morirem.

20. I el Senyor li digué al germà de Jared: Vet aquí que tu faràs un forat a la coberta, i un altre al fons; i quan et manca d’aire, destaparàs el forat i rebràs aire. I si per cas us entrés aigua, vet aquí, tancaràs el forat, perquè no moriu en les aigües.

21. I succeí que el germà de Jared ho féu així, tal com havia manat el Senyor.

22. I clamà altra vegada al Senyor, dient: Oh Senyor, vet aquí que he fet el que tu m’has manat. He aparellat els vaixells per al meu poble; i veus que no hi ha claror en ells. Oh Senyor, permetràs que travessem aquesta gran aigua a les fosques?

23. I el Senyor digué al germà de Jared: Què vols que et faci perquè tinguis claror dintre els vostres vaixells? Vet aquí que no podeu pas tenir finestres, perquè s’esbocinaran. Ni us emportareu foc, perquè no anireu per la llum de foc;

24. Ja que sereu com una balena enmig del mar, car les onades estavellaran sobre vosaltres. Malgrat tot, jo us trauré altra vegada de les fondàries de la mar; perquè els vents han sortit de la meva boca, i també les pluges i els diluvis he enviat enfora.

25. Vet aquí que jo us preparo contra aquestes coses; perquè no podeu pas creuar aquest gran abisme, si no us preparo contra les onades de la mar, i els vents que han sortit, i els diluvis que vindran. Per tant, què vols que us prepari perquè tingueu claror quan sereu sumits a les fondàries de la mar?