1. Ara jo, Jacob, us parlo altra vegada, estimats germans, sobre aquesta branca justa a la qual m’he referit.

2. Perquè les promeses que hem obtingut són promeses per a nosaltres segons la carn. Per tant, tal com m’ha estat manifestat, que molts dels nostres fills moriran en la carn a causa de la incredulitat, així i tot, Déu tindrà misericòrdia de molts. I els nostres fills seran restaurats per tal que arribin a allò que els donarà la veritable coneixença del seu Redemptor.

3. Per tant, com us ho he dit, cal que el Crist — perquè anit em digué l’àngel que aquest seria el seu nom — vingués entre els jueus, entre aquells que són de la part més perversa del món. I ells el crucificaran — perquè així li ateny al nostre Déu; i no hi ha cap altra nació damunt la terra que crucificaria el seu Déu.

4. Perquè si aquests grans miracles es realitzessin entre altres nacions, es penedirien, i reconeixerien que ell fóra el seu Déu.

5. Però, per les intrigues sacerdotals i les iniquitats, aquells a Jerusalem entestaran el coll contra ell, perquè sigui crucificat.

6. Per tant, a causa de les seves iniquitats, els cauran al damunt destruccions, fam, pestes i vessament de sang. I aquells que no seran destruïts, seran escampats entre totes les nacions.

7. Però, així diu Déu el Senyor: Quan arribi el dia en què creuran en mi, que jo sóc el Crist, llavors he fet aliança amb els seus pares que seran restaurats en la carn, sobre la terra, fins a les terres de la seva herència.

8. I succeirà que seran aplegats de la seva llarga dispersió, des de les illes de la mar i des de les quatre parts de la terra. I les nacions dels gentils seran grans als meus ulls, diu Déu, en emportar-los fins a les terres de la seva herència.

9. Sí, els reis dels gentils els faran de mainaderes, i les seves reines, de nodrisses. Per tant, són grans les promeses del Senyor als gentils. Perquè ell ho ha dit, i qui li’n pot disputar?

10. Però heus aquí, digué Déu: Aquest país serà una terra de la vostra herència. I damunt ella seran beneïts els gentils.

11. I aquesta terra serà per als gentils un país de llibertat. No hi haurà cap rei sobre el país, que s’aixequi per als gentils.

12. I fortificaré aquesta terra contra totes les altres nacions.

13. Qui lluiti contra Sió serà destruït, diu Déu.

14. Perquè el qui aixequi rei contra mi serà destruït, puix que jo, el Senyor, el Rei dels cels, seré el seu rei, i els seré de llum eternament per a aquells que escoltin les meves paraules.

15. Per tant, per aquest motiu, perquè les meves aliances s’acompleixin amb els fills dels homes, del que faré per a ells mentre estan en la carn, em cal destruir les obres secretes de tenebres, i d’assassinats i d’abominacions.

16. Per tant, aquell que combati contra Sió, tant jueu com gentil, tant esclau com lliure, tant home com dona, morirà. Car són els qui són la prostituta de tota la terra. Perquè aquells que no estan per a mi, estan contra mi, diu el nostre Déu.

17. Perquè jo compliré les promeses que he fet als fills dels homes, del que els faré mentre estan en la carn.

18. Per tant, estimats germans, així diu el nostre Déu: Afligiré la teva semença per mà dels gentils. Així i tot, ablaniré el cor dels gentils, que els seran com a pare; per tant, els gentils seran beneïts i comptats entre els de la casa d’Israel.

19. Així doncs, consagraré aquesta terra per a la teva semença, i per a tots aquells que siguin comptats entre els de la teva semença, per sempre, com a terra d’herència; perquè és un país escollit, em diu el Senyor, sobre tots els altres països. Per tant, faré que tots els qui hi habitin m’adorin, diu Déu.

20. I ara, estimats germans, veient que el nostre Déu misericordiós ens ha donat una coneixença tan gran d’aquestes coses, recordem-nos d’ell. Deixem de banda els nostres pecats i no acotem el cap, perquè no som rebutjats. Així i tot, hem estat foragitats de la terra de la nostra herència, però fórem conduïts a una terra més bona, doncs, el Senyor ha fet del mar el nostre camí i ens trobem en una illa del mar.

21. Però grans són les promeses del Senyor pels qui es troben en les illes del mar. Per tant, com es diuen illes, hi ha d’haver d’altres a més d’aquesta; i també les habiten els nostres germans.

22. Heus aquí, que el Senyor Déu s’ha emportat, de tant en tant, d’entre la casa d’Israel, segons la seva voluntat i plaer. Ara, heus aquí, el Senyor es recorda de tots els qui han estat arrencats, per tant, també es recorda de nosaltres.

23. Per això, alegreu-vos el cor, i recordeu que sou lliures d’actuar per a vosaltres mateixos — d’escollir el camí de la mort sense fi, o el de la vida eterna.

24. Així doncs, estimats germans, reconcilieu-vos a la voluntat de Déu i no a la del diable i de la carn. I recordeu, una vegada que sou reconciliats per a Déu, que és sols en i mitjançant la gràcia de Déu que us salveu.

25. Per tant, que Déu us alci de la mort, pel poder de la resurrecció, i també de la mort sense fi, pel poder de l’expiació, a fi que sigueu rebuts dins el regne etern de Déu, perquè l’hi lloeu mitjançant la gràcia divina. Amén.