1. Ara, Jacob encara va parlar moltes altres coses al meu poble en aquell temps. Així i tot, sols he fet escriure aquestes, perquè amb el que he escrit me n’és prou.

2. I ara jo, Nefí, escriuré més de les paraules d’Isaïes, perquè la meva ànima es delecta en les seves paraules. Les assemblaré al meu poble i les comunicaré entre tots els meus fills; ja que aquell, en veritat, va veure el meu Redemptor, com jo l’he vist.

3. I com l’he vist jo, el meu germà Jacob també l’ha vist. Per tant, comunicaré les paraules d’ells entre els meus fills, a fi de provar-los que les meves són veritables. Ja que per boca de tres, ha dit Déu, establiré la meva paraula. Així i tot, ell envia més testimonis i confirma totes les seves paraules.

4. Heus aquí, la meva ànima es delecta en provar al meu poble la veritat de la vinguda del Crist; perquè per aquesta finalitat la llei de Moisès ha estat donada. I totes les coses que han estat donades als homes per Déu, des del principi del món, són com a tipus d’ell.

5. La meva ànima també es delecta en les aliances del Senyor que ell ha fet amb els nostres pares. Sí, la meva ànima es delecta en la seva gràcia, i en la seva justícia, i poder i misericòrdia en el gran i etern pla de la deslliurança de la mort.

6. I la meva ànima es delecta en provar al meu poble que excepte el Crist vingui, tothom ha de morir.

7. Perquè si no hi hagués Crist, no hi hauria Déu; i si no hi hagués Déu, no som nosaltres, perquè no n’hi hauria pogut haver creació. Però hi ha un Déu, i ell és Crist; i vindrà en la plenitud del seu propi temps.

8. Ara, escriuré algunes de les paraules d’Isaïes a fi que tot aquell del meu poble que les vegi, alci el cor i s’alegri per a tothom. Ara, aquestes són les paraules, i podeu assemblar-les a vosaltres mateixos i a tothom.