1. Ara jo, Nefí, parlo sobre les profecies que el meu pare ha dit, quant a Josep que fou endut a Egipte.

2. Perquè, heus aquí, ell certament va profetitzar concernent a la seva semença. I de les profecies que va escriure, hi ha poques més grans. I profetitzà quant a nosaltres i les nostres futures generacions. I es troben escrites sobre les planxes de llautó.

3. Per tant, després que el meu pare va acabar de parlar sobre les profecies de Josep, va cridar els fills i les filles de Laman, i els digué: Fills meus, vosaltres que sou fills i filles del meu primogènit, voldria que pareu atenció a les meves paraules.

4. Perquè el Senyor Déu ha dit: En tant que guardeu els meus manaments, prosperareu en el país. I en tant que no guardeu els meus manaments, quedareu exclosos de la meva presència.

5. Però, heus aquí, fills i filles meves, no puc baixar a la tomba sense deixar una benedicció sobre vosaltres. Perquè sé que si sou pujats en el camí que heu de seguir, no l’abandonareu.

6. Per tant, si sou maleïts, heus aquí que deixo la meva benedicció sobre vosaltres, a fi que la maledicció us sigui treta i recaigui damunt el cap dels vostres pares.

7. Per tant, a causa de la meva benedicció, el Senyor no us deixarà perir, sinó que tindrà misericòrdia de vosaltres i de la vostra semença, per sempre.

8. Quan el meu pare hagué acabat de parlar als fills i filles de Laman, féu portar davant seu els fills i filles de Lemuel.

9. I els parlà, dient: Heus aquí, fills meus, vosaltres que sou els fills i les filles del meu fill segon, us deixo la mateixa benedicció que he deixat als fills de Laman. Per tant, no sereu destruïts del tot, sinó que a la fi la vostra semença serà beneïda.

10. I succeí que quan el meu pare hagué acabat de parlar-los, parlà als fills d’Ismael, a tots els de la seva casa.

11. I quan hagué acabat de parlar-los, parlà a Sam, dient: Beneït ets tu i la teva semença, perquè heretaràs el país a l’igual que el teu germà Nefí. I la teva semença serà comptada amb la seva. Tu seràs com ell, i la teva semença com la seva. I en tots els vostres dies sereu beneïts.

12. I succeí que quan el meu pare, Lehí, hagué parlat a tota la seva casa, segons els sentiments del seu cor i l’Esperit del Senyor que hi havia en ell, va envellir. I succeí que morí i fou enterrat.

13. I succeí que pocs dies després de la seva mort, Laman, Lemuel i els fills d’Ismael es varen enfutismar amb mi a causa de les amonestacions del Senyor.

14. Perquè jo, Nefí, em veia constrenyit a parlar-los segons la paraula d’ell, ja que els havia parlat moltes coses, i el meu pare també, abans de morir; i moltes d’aquestes paraules són escrites damunt les altres planxes meves. Perquè en elles està escrita la part de més història.

15. I damunt aquestes escric les coses de la meva ànima i moltes de les escriptures que són gravades damunt les planxes de llautó. Perquè la meva ànima es delecta en les escriptures; i el meu cor les medita, i les escric per a instrucció i benefici dels meus fills.

16. Heus aquí que la meva ànima es delecta en les coses del Senyor. El meu cor medita sense parar tot el que he vist i sentit.

17. Així i tot, malgrat la gran bondat del Senyor, en posar-me al davant les seves grans i meravelloses obres, el meu cor exclama: Oh home miserable que sóc! Sí, el meu cor s’entristeix a causa de la meva carn; la meva ànima s’afligeix a causa de les meves iniquitats.

18. Em trobo circumdat per les temptacions i pecats que m’assetgen tan fàcilment.

19. I quan desitjo alegrar-me, el meu cor gemega a causa dels meus pecats. Però així i tot, sé en qui he confiat.

20. El meu Déu ha estat el meu puntal; ell m’ha guiat a través de les meves afliccions per l’erm, i m’ha preservat damunt les aigües del gran mar.

21. M’ha sadollat amb el seu amor fins a la consumació de la meva carn.

22. Ha confós els meus enemics fins a fer-los tremolar davant meu.

23. Heus aquí, ell ha escoltat el meu clam de dia, i m’ha donat coneixença en visions durant la nit.

24. De dia m’he fet valent en poderosa oració davant d’ell. Sí, he aixecat la meva veu fins a les altures; i han baixat àngels i m’han ministrat.

25. En ales del seu Esperit ha estat transportat el meu cos fins a muntanyes molt altes. I els meus ulls han vist coses grans, massa grans per l’home; per tant, em fou vedat d’escriure-les.

26. Llavors, si he vist coses tan grans, si el Senyor en la seva condescendència als fills dels homes, m’ha visitat amb tanta misericòrdia, per què ha de plorar el meu cor i llanguir la meva ànima a la vall del dolor? Per què se’m dissipa la carn i em defalleixen les forces a causa de les meves afliccions?

27. I per què he de cedir al pecat a causa de la meva carn? Per què sucumbir a les temptacions, per tal que el maligne tingui cabuda dintre el meu cor per a destruir la meva pau i afligir la meva ànima? Per què estic enfadat a causa del meu enemic?

28. Desperta, doncs, ànima meva; no romanguis en el pecat. Alegra’t, oh cor meu! No deixis cabuda mai més a l’enemic de la meva ànima!

29. No t’enfadis més a causa dels meus enemics; no defalliu, forces meves, a causa de les meves afliccions!

30. Alegra’t, oh cor! Clama al Senyor i digues-li: Oh Senyor, et lloaré per sempre! Sí, la meva ànima s’alegrarà en tu, Déu meu, roca de la meva salvació!

31. Oh Senyor, redimiràs la meva ànima? Em deslliuraràs de les mans dels meus enemics? Faràs que jo tremoli davant del pecat?

32. Que les portes de l’infern quedin sempre tancades davant meu, per tal com el meu cor és trencat i el meu esperit, contrit! Oh Senyor, que no es tanquin les portes de la teva justícia al meu davant, per tal que jo camini pel senderó de la vall baixa, i sigui exacte en el camí senzill!

33. Oh Senyor, que m’embolcallis amb el mantell de la teva justícia! Oh Senyor, que m’obris camí perquè em faci escàpol dels meus enemics! Que s’adreci la senda davant meu; i que no es posin entrebancs al meu camí, més aviat, que esbrossis el meu endavant. Que no em tanquis el camí, més bé les vies dels meus enemics.

34. Oh Senyor, en tu he posat la meva confiança i en tu confiaré per sempre! No posaré la confiança en el braç de la carn, perquè sé que maleït és tot aquell que confia en el braç de carn; sí, maleït tot aquell que posa la seva confiança en l’home o fa de la carn el seu braç!

35. Sí, sé que Déu donarà lliurement a aquell que li demani. Sí, el meu Déu me’n donarà si no li demano de més Per això alçaré fins a tu la meva veu. Sí, clamaré a tu, Déu meu, roca de la meva justícia. La meva veu pujarà sempre fins a tu, roca meva i el meu sempitern Déu. Amén.