1. Ara jo, Nefí, no puc escriure tot el que s’ensenyà entre el meu poble. Ni sóc tan poderós en escriure com per a parlar; perquè quan un home parla pel poder de l’Esperit Sant, el poder de l’Esperit Sant ho duu fins al cor dels fills dels homes.

2. Però hi ha molts que endureixen el cor contra l’Esperit Sant, perquè no tingui cabuda en ells. Per tant, llencen moltes coses que han estat escrites i les consideren com un no-res.

3. Però jo, Nefí, he escrit el que he escrit, i l’estimo de gran valor, particularment per al meu poble. Perquè prego tothora per a ells de dia, i les meves llàgrimes mullen el coixí de nit, a causa seva; i clamo al meu Déu amb fe, i sé que escoltarà la meva pregària.

4. Sé que el Senyor Déu em consagrarà les meves oracions per al benefici del meu poble. I les paraules que he escrit en feblesa, ell les farà fortes per a ells, perquè els persuadeixen a fer el bé. Els fan conèixer dels seus pares; i els parlen de Jesús, i els persuadeixen a creure en ell i a perseverar fins a la fi, que és la vida eterna.

5. I parlen durament contra el pecat, segons la claredat de la veritat. Per tant, ningú no s’enfadarà amb les paraules que he escrit, excepte que sigui de l’esperit del diable.

6. Em glorio en la claredat. Em glorio en la veritat. Em glorio en el meu Jesús, perquè ha redimit la meva ànima de l’infern.

7. Tinc caritat per al meu poble, i gran fe en Crist, que trobaré moltes ànimes immaculades davant el seu tribunal.

8. Tinc caritat per al jueu — dic jueu, perquè vull dir aquells d’on he vingut.

9. També tinc caritat per als gentils. Però, heus aquí, per cap d’aquests no puc tenir esperança, excepte que es reconciliïn amb Crist, i entrin per la porta estreta, i caminin pel camí dret que mena a la vida, i prossegueixin per la senda fins a la fi del dia de prova.

10. Ara, estimats germans, i també el jueu, i vosaltres de tots els confins de la terra, escolteu aquestes paraules i creieu en Crist. I si no creieu en aquestes paraules, creieu en Crist. I si creureu en Crist, creureu en aquestes paraules, perquè són del Crist, i ell me les ha donades. I ensenyen a tothom que ha de fer el bé.

11. Si no són les paraules del Crist, jutgeu-ho vosaltres. Perquè Crist us mostrarà amb poder i gran glòria, que són les seves paraules, en el darrer dia. I vosaltres i jo ens estarem cara a cara davant el seu tribunal; i sabreu que he estat manat per ell d’escriure aquestes coses, malgrat la meva feblesa.

12. I prego al Pare, en nom del Crist, que molts de nosaltres, si no tots, siguem salvats en el seu regne en el gran i darrer dia.

13. I ara, estimats germans meus, tots els qui són de la casa d’Israel, i tots vosaltres dels confins de la terra, us parlo com a veu del qui clama des de la pols: Adéu-siau, fins que arribi aquell gran dia.

14. I vosaltres, que no voleu participar de la bondat de Déu, ni respectar les paraules dels jueus, ni tampoc les meves, ni les que eixiran de la boca de l’Anyell de Déu, heus aquí que us faig un adéu etern, perquè aquestes paraules us condemnaran en el darrer dia.

15. Perquè tot allò que jo segello a la terra, us serà presentat en contra davant el tribunal del judici. Així m’ho ha manat el Senyor, i jo he d’obeir. Amén.