1. Escolteu-me, els qui seguiu la justícia. Mireu a la roca d’on heu estat tallats, i a la cavitat d’on fóreu cavats.

2. Mireu a Abraham, el vostre pare, i a Sara, la que us infantà. Perquè sols a ell vaig cridar i beneir.

3. Perquè el Senyor confortarà Sió. Conhortarà totes les seves ruïnes. Farà el seu erm com un Edèn, i el seu desert com el jardí del Senyor. Allí hi haurà l’alegria i la joia, acció de gràcies i so de melodia.

4. Fes-me atenció, poble meu, i tu, nació meva, presteu-me l’orella. Perquè de mi eixirà una llei, i faré el meu dret per llum dels pobles.

5. La meva justícia és a prop. Sortirà la meva salvació, i el meu braç jutjarà els pobles. Les illes esperaran en mi i comptaran amb el meu braç.

6. Alceu els ulls cap al cel, i mireu a baix cap a la terra. Perquè els cels desapareixeran com el fum, i la terra s’envellirà com un vestit. De la mateixa manera moriran els seus habitants. Però la meva salvació serà per sempre, i la meva justícia no tindrà fi.

7. Escolteu-me, els qui coneixeu la justícia, poble en el cor del qual he gravat la meva llei: No temeu de les injúries dels homes, ni us espanteu dels seus ultratges.

8. Ja que l’arna se’ls menjarà com un vestit, i com llana la tinya. Però la meva salut serà per sempre, i la meva salvació, de génera en génera.

9. Desperta’t, desperta’t, arma’t de força, oh braç del Senyor! Desperta’t com en l’antigor! No ets tu que vas partir Ràhab, que vas traspassar el drac?

10. No ets tu el qui eixugà el mar, les aigües del gran abisme, que vas fer dels fons del mar una via perquè hi passessin els rescatats?

11. Per això els redimits del Senyor tornaran, vindran a Sió amb jubilança. Una alegria i santedat eternal coronarà els seus caps, tindran gaubança i joia. Fugiran les penes i gemecs.

12. Jo, jo sóc qui et conforta. Com pots tu témer l’home, que mor, i el fill de l’home, que serà com l’herba?

13. I que t’oblidis del Senyor, el teu Faedor, que desplegà el cel i fundà la terra? I no paris de tremolar tostemps davant la fúria de l’opressor, com si ell et pogués destruir? On és la fúria de l’opressor?

14. El captiu desterrat s’apressa perquè se l’alliberi, i que no mori en la fossa ni li manqui el pa.

15. Però jo sóc el Senyor, el teu Déu, que faig bramular les ones. El meu nom es Senyor dels exèrcits.

16. He posat les meves paraules a la teva boca, i a l’ombra de la meva mà t’he amagat, per desplegar els cels i fundar la terra, i per dir a Sió: Vet aquí, tu ets el meu poble!

17. Desperta’t, desperta’t, aixeca’t, oh Jerusalem, tu que has begut de la mà del Senyor la copa de la seva còlera! Has begut l’amargor del calze de l’estordiment, l’has buidat.

18. Ningú no li féu de guia de tots els fills que havia infantat. I ningú no l’ha presa de la mà de tots els fills que havia criat.

19. Aquests dos fills se t’acosten, que s’apiadaran de la teva devastació i ruïna, i la fam i l’espasa. I per qui et confortaré jo?

20. Els teus fills ajeuen defallits, a excepció d’aquests dos. Jeuen per totes les cantonades dels carrers. Com un antílop en la xarxa, foren plens de la fúria del Senyor, de la reprensió del teu Déu.

21. Per això, escolta ara, tu, afligida i borratxa, i no pas de vi.

22. Així parla el teu Senyor: El teu Senyor i Déu defensa el seu poble. Mira, prenc de la teva mà la copa de l’estordiment, l’amargor del calze de la meva còlera. Mai més no te’l beuràs.

23. Sinó que jo el posaré a la mà dels teus opressors, dels qui deien a la teva ànima: Ajup-te, perquè passem per sobre. I tu deixaves que la teva esquena fos com la terra, com una via per als passants.

24. Desperta’t, desperta’t, posa’t la teva força, oh Sió! Vesteix-te de les teves belles vestidures, oh Jerusalem, ciutat santa! Car en tu no entrarà mai més l’incircumcís o impur.

25. Espolsa’t, aixeca’t i asseu-te, oh Jerusalem! Desferma’t els lligams del coll, captiva filla de Sió!