1. Ara, succeí que tots els habitants del país sentiren aquestes dites i en foren testimonis. I després d’aquestes paraules hi havia silenci a la terra per espai de moltes hores.

2. Perquè fou tan gran l’astorament del poble, que deixà de lamentar i d’udolar la pèrdua dels seus parents que havien estat morts. Per tant, hi havia silenci en tota la terra per espai de moltes hores.

3. I succeí que es deixà sentir una veu novament entre el poble, i tots la varen sentir i en foren testimonis, que deia:

4. Oh vosaltres d’aquestes grans ciutats que han caigut, els qui sou descendents de Jacob, sí, que sou de la casa d’Israel! Quantes vegades us he aplegat, com la lloca aplega els pollets sota les ales, i us he nodrit!

5. I a més, quantes vegades us hauria aplegat, com la lloca aplega els pollets sota les ales, oh poble de la casa d’Israel que heu caigut, sí, oh poble de la casa d’Israel, vosaltres que habiteu a Jerusalem, així com els qui han caigut! Sí, quantes vegades us hauria aplegat com la lloca aplega els pollets, i no ho heu volgut!

6. Oh casa d’Israel, vosaltres que he salvat, quantes vegades us aplegaré, com la lloca aplega els pollets sota les ales, si us penedireu i tomareu a mi amb ple propòsit de cor.

7. Però si no, oh casa d’Israel, els llocs de les teves habitacions esdevindran desolats fins al temps de complir-se l’aliança feta amb els teus pares.

8. I ara, quan la gent havia escoltat aquestes paraules, començà a plorar i a udolar altra volta a causa de la pèrdua dels seus parents i amics.

9. I així passaren els tres dies. I es féu de dia. Les tenebres s’esvaïren de la faç de la terra, la terra deixà de tremolar, i les roques de fendir; els terribles gemecs cessaren, i totes les remors passaren.

10. La terra s’aferrà altra vegada, i s’afermà; i els plors i les lamentacions i els gemecs dels qui foren salvats amb vida cessaren. El seu dol es tornà en alegria, i les seves lamentacions en lloança i acció de gràcies al Senyor Jesucrist, el seu Redemptor.

11. I així, fins llavors, es compliren les escriptures que havien anunciat els profetes.

12. Era la part més justa del poble la que fou salvada. Eren els qui reberen els profetes i no els apedregaren; i eren aquells que no havien vessat la sang dels sants, que foren salvats.

13. I foren salvats, i no foren ensorrats ni soterrats; i no foren negats en les fondàries de la mar; i no foren cremats pel foc, ni foren colgats ni esclafats de terra. I no foren arrabassats en el remolí, ni ofegats pel vapor del fum i de les tenebres.

14. Ara, el qui llegeixi, que entengui. Aquell que tingui les escriptures, que les escodrinyi, que veigi i guaiti, si totes aquestes morts i destruccions pel foc, i pel fum, i per les tempestes, pels remolins i pels soterraments, i totes aquestes coses, no fan compliment a les profecies de molts dels sants profetes.

15. Heus aquí, us dic: Sí; molts testificaren d’aquestes coses sobre l’adveniment del Crist, i foren morts per haver-ne testimoniat.

16. Sí, el profeta Zenós testificà d’aquestes coses, i també Zenoc en parlà, perquè tots dos testificaren particularment de nosaltres que som la resta de la seva semença.

17. Heus aquí, el nostre pare Jacob també testificà d’una resta de la semença de Josep. I heus aquí, no en som pas una resta? I aquestes coses que testifiquen de nosaltres, no són pas escrites sobre les planxes de llautó, que el nostre pare Lehí s’emportà de Jerusalem?

18. I succeí que en finalitzar l’any trenta-quatre, us mostraré que a aquells del poble de Nefí que foren salvats, així com també als qui s’havien anomenat lamanites que foren salvats, els foren manifestats grans favors, i moltes benediccions els foren vessades damunt el cap, en què poc després de l’ascensió del Crist al cel, ell veritablement es manifestà a ells.

19. I els mostrà el seu cos, i exercí el seu ministeri a favor d’ells; i a continuació es donarà una relació del seu ministeri. Per tant, per ara poso terme a les meves paraules.