1. Ara, heus aquí, us mostraré que no establiren un rei sobre el país; però en aquest mateix any, l’any trenta, assassinaren el jutge superior del país sobre el mateix seient judicial.

2. I el poble estava dividit, els uns contra els altres, i se separaren els uns dels altres, en tribus, cada home segons la seva família, els seus parents i amics. Així desferen el govern del país.

3. I cada tribu nomenà un capitost o cap sobre ells; així esdevingueren tribus i caps de tribus.

4. Ara, no hi havia cap home entre ells que no tingués molta família i molts parents i amics; per tant, les tribus esdevingueren molt nombroses.

5. Tot això es féu, i encara no hi havia guerres entre ells. I tota aquesta iniquitat havia caigut sobre el poble perquè es donava al poder de Satanàs.

6. Els estatuts del govern quedaren desfets, per les combinacions secretes dels amics i parents d’aquells que havien assassinat els profetes.

7. I causaren una baralla seriosa en el país, ja que la part més justa del poble gairebé s’havia tornat iniqua; sí, només hi havia uns quants homes justos entre ells.

8. I així, no havien transcorregut encara sis anys, que els més del poble s’hi havien tornat de la seva justícia, igual que el gos al seu vòmit, o la truja a revolcar-se en la fang.

9. Ara, els d’aquesta combinació secreta que havien ocasionat tan gran iniquitat entre el poble, s’ajuntaren i posaren al cap un home que anomenaren Jacob.

10. I el nomenaren el seu rei; per tant esdevingué rei d’aquesta trepa perversa. Havia estat un dels principals en alçar la veu contra els profetes que testificaven de Jesús.

11. I succeí que no eren tants en nombre com les tribus del poble, les quals estaven unides, excepte que eren els seus caps que establiren les lleis, cadascú segons la seva tribu; així i tot, n’eren enemics. Però, malgrat que no era pas un poble just, amb tot estaven units en l’odi contra aquells que havien fet pacte de desfer el govern.

12. Per això, Jacob, veient que els seus enemics eren més nombrosos que ells, i essent el rei de la trepa, per tant donà ordres de fugir a la part més llunyana del nord, i edificar-hi un reialme per a ells mateixos, fins que se’ls ajuntessin dissidents (perquè els afalagava de què n’hi hauria molts), i es fessin prou forts per a contendre amb les tribus del poble. I així ho feren.

13. I fou tan ràpida la seva fugida, que no els pogueren deturar, fins que s’havien anat lluny de l’abast del poble. Així acabà l’any trenta; i així anaven els afers del poble de Nefí.

14. I succeí que en l’any trenta-un, encara es trobaven dividits en tribus, cada home segons la seva família, parents i amics. Així i tot, havien convingut de no fer-se la guerra entre ells, però no estaven units quant a les seves lleis ni a la seva forma de governar; car estaven establerts segons el parer dels que eren els seus caps i capitosts. Però sí que establiren unes lleis molt estrictes, que una tribu no agreujaria una altra; això féu que fins a cert punt tenien pau al país. Tot i així, el seu cor s’havia apartat del seu Déu i Senyor, i apedregaven els profetes i els feien fora d’entre ells.

15. Succeí que Nefí — ja que li havien visitat àngels, i també va sentir la veu del Senyor, per tant, havent vist àngels, i havent estat testimoni ocular, i havent rebut poder perquè conegués sobre el ministeri de Crist, i essent també testimoni ocular del ràpid retorn del poble de la justícia a la seva iniquitat i abominacions —

16. Per tant, afligit per la duresa del seu cor i la ceguesa del seu enteniment, sortí enmig del poble, en aquest mateix any, i començà a testificar clarament del penediment i la remissió dels pecats mitjançant la fe en el Senyor Jesucrist.

17. I els ensenyà moltes coses. Totes no poden ésser escrites, i amb una part no n’hi hauria prou; per tant, no s’han escrit en aquest llibre. I Nefí ministrà amb poder i molta autoritat.

18. I succeí que s’enutjaren amb ell, perquè tenia més poder que ells, car els era impossible de descreure les seves paraules. Perquè tan gran era la seva fe en el Senyor Jesucrist, que els àngels li ministraven cada dia.

19. I en el nom de Jesús expulsava dimonis i esperits immunds. Fins i tot, aixecà un germà seu d’entre els morts, després que havia estat apedregat i mort pel poble.

20. I el poble ho va veure i en fou testimoni, i s’enutjà amb ell a causa del seu poder. També féu molts d’altres miracles davant el poble, en el nom de Jesús.

21. I succeí que l’any trenta-un transcorregué, i només uns quants s’havien convertit al Senyor. Però tots els qui s’havien convertit, significaven veritablement al poble que havien estat visitats pel poder i per l’Esperit de Déu que era en Jesucrist, en el qual ells creien.

22. I tots aquells dels quals s’havien expulsat dimonis i havien estat guarits de les seves malalties i febleses, manifestaren veritablement al poble que havia obrat en ells l’Esperit de Déu, i havien estat guarits. També ells demostraren senyals, i obraren alguns miracles entre el poble.

23. Així acabà l’any trenta-dos també. I Nefí cridà al poble, en començar l’any trenta-tres, i els predicà el penediment i la remissió dels pecats.

24. Ara, voldria que recordéssiu també que cap dels qui foren portats al penediment deixà d’ésser batejat d’aigua.

25. Per això Nefí ordenà alguns per a aquest ministeri, a fi que tots els qui se’ls acostaven, fossin batejats d’aigua. I això com a prova i testimoni davant Déu i el poble, que s’havien penedit i havien rebut la remissió dels seus pecats.

26. I foren molts, al començament d’aquell any, els qui reberen el baptisme al penediment. Així transcorregué la part més gran de l’any.