1. Ara, succeí que el poble dels nefites tornà a les seves terres en l’any vint-i-sis, cada home amb la pròpia família, els seus ramats, el seu bestiar, els seus cavalls i vaques, i tot el que li pertanyia.

2. I no havien acabat totes les seves provisions, per tant s’emportaren de la resta que no havien consumit, de tot el seu gra de tota mena, i també del seu or, i plata, i els seus objectes preciosos, i retornaren a les seves pròpies terres i possessions, tant cap al nord com cap al sud, i així en la terra del nord com en la del sud.

3. I als lladres que havien fet pacte de guardar la pau del país, aquells que desitjaven seguir essent lamanites, donaren terrenys, segons el seu nombre, a fi que, mitjançant el seu treball, poguessin viure. Així establiren la pau per tot el país.

4. I començaren a prosperar de nou i a créixer. Passaren els anys vint-i-sis i vint-i-set, i hi havia gran ordre per tot el país. Havien fet les seves lleis amb equitat i justícia.

5. No hi havia res en tot el país que impedís que el poble prosperés contínuament, si no queien en transgressions.

6. I foren Gidgiddoni i el jutge Laconeu, i els qui havien estat nomenats dirigents, que establiren aquesta gran pau en la terra.

7. I succeí que es construïren moltes ciutats noves, i foren reparades moltes de les antigues.

8. I foren alçades moltes carreteres, i molts camins construïts, que comunicaven una ciutat amb l’altra, i un país amb l’altre, i un indret amb l’altre.

9. Així passà l’any vint-i-vuit, i el poble gaudí d’una pau contínua.

10. Però succeí en l’any vint-i-nou, començaren a sorgir algunes disputes entre el poble. Alguns s’enlairaren en l’orgull i les jactàncies, a causa de les seves immenses riqueses, sí, fins a grans persecucions.

11. Perquè hi havia molts comerciants en el país, i també molts advocats, i molts funcionaris.

12. I el poble començà a distingir-se per rangs, segons les seves riqueses, i segons les seves oportunitats per a instruir-se; sí, alguns eren ignorants a causa de la pobresa, i altres rebien una instrucció àmplia a causa de les seves riqueses;

13. Alguns eren alçats en l’orgull, i altres summament humils; uns retornaven injúria per injúria, mentre que altres sofrien ultratges, persecucions i tota mena d’afliccions, i no retornaven l’ofensa, sinó que continuaven humils i penitents davant Déu.

14. Així hi havia una gran desigualtat per tot el país, fins que l’església començà a disgregar-se, sí, fins i tot que en l’any trenta es va desunir l’església per tot el país, a excepció d’entre uns quants lamanites que s’havien convertit a la veritable fe; i no volgueren separar-se’n, perquè eren ferms, constants i immutables, disposats amb tota diligència a guardar els manaments del Senyor.

15. Ara, la causa d’aquesta iniquitat del poble fou aquesta — que Satanàs tenia gran poder fins a incitar-los a cometre tota mena de malvestats i a omplir-los de l’orgull, temptant-los a cercar el poder, l’autoritat, les riqueses i les vanitats del món.

16. Així fou com Satanàs emmenava el cor del poble a fer tota mena de iniquitat. Per tant, no gaudiren de pau sinó uns quants anys.

17. Així, en començar l’any trenta — havent-se lliurat el poble per espai de molt temps perquè els menessin les temptacions del diable cap on ell volia, i que cometessin qualsevol iniquitat que ell desitgés, així, en començar aquest any, es trobaven en un estat de terrible iniquitat.

18. Ara, el poble no pecava per ignorància, perquè coneixien la voluntat de Déu quant a ells, puix que els ho havia estat ensenyat. Així doncs, rebeŀlaven contra Déu voluntàriament.

19. I fou en els dies de Laconeu, fill de Laconeu, perquè aquell ocupava el lloc del seu pare i governava el poble en aquell any.

20. Començaren a sorgir homes inspirats del cel i enviats entremig del poble de tot el país, que predicaven i testificaven sense temor, sobre els pecats i les iniquitats del poble, testificant-los de la redempció que el Senyor faria a favor del seu poble, o en altres paraules, de la resurrecció de Crist. I testificaven clarament de la seva mort i dels seus sofriments.

21. Però n’hi va haver molts entre el poble que s’enutjaren moltíssim a causa dels que testificaven d’aquestes coses. I els qui s’enfadaven més que tot, eren els jutges superiors i aquells que havien estat alts sacerdots i advocats, sí, tots aquells que eren advocats s’irritaven contra els qui testificaven d’aquestes coses.

22. Ara, no hi havia advocat ni jutge, ni alt sacerdot, que tingués el poder de condemnar a mort una persona, si la sentència no era signada pel governador del país.

23. I hi havia molts d’aquells que donaven testimoniatge de les coses que pertenyien a Crist — que en testificaven clarament — que els jutges agafaren i feren morir secretament, i que la notícia de les morts no arribava al governador del país fins després de morir.

24. Ara, era contrari a les lleis del país, de què a un home se li condemnés a mort si no tingués l’autorització del governador del país.

25. Per això es presentà una queixa en el país de Zarahemla, davant del governador del país, contra aquells jutges que havien condemnat a mort els profetes del Senyor, contrari a la llei.

26. I succeí que els agafaren i els portaren davant el jutge per a ésser jutjats del crim que havien comès, segons la llei que el poble havia donat.

27. Però aquells jutges tenien moltes amistats i parents. I els altres, gairebé tots advocats de la llei i alts sacerdots, s’aplegaren i s’uniren amb els parents d’aquells jutges que anaven a ésser jutjats segons la llei.

28. I feren pacte els uns amb els altres, sí, àdhuc el mateix pacte que juraven aquells de l’antigor, pacte que fou donat i administrat pel diable a fi de confabular-se contra tota justícia.

29. Així és que es combinaren contra el poble del Senyor, i feren pacte de destruir-lo, i d’alliberar aquells que eren culpables de l’assassinat, de les mans de la justícia, que estava a punt d’ésser-los administrada segons la llei.

30. I desafiaren la llei i els drets de la seva pàtria. I feren pacte els uns amb els altres de destruir el governador, i d’establir un rei sobre el país, per tal que el poble no estigués més en llibertat, sinó sotmès a reis.