1. Ara, succeí que, segons els nostres annals — i nosaltres sabem que són vertaders, ja que els guardava un home just. Perque de veritat feia molts miracles en el nom de Jesús; i no hi havia cap home que pogués fer un miracle en nom de Jesús si no estigués net del tot de la seva iniquitat —

2. Ara, si aquest home no es va equivocar en el càlcul del nostre temps, havia transcorregut l’any trenta-tres.

3. I el poble es posà a expectar amb gran ansietat el senyal que havia anunciat el profeta Samuel, el lamanita, sí, per al temps quan hi hauria tenebres per espai de tres dies sobre la faç de la terra.

4. I començaren a haver-hi molts dubtes i discussions entre el poble, malgrat tant de senyals que ja havien estat manifestats.

5. I succeí que en l’any trenta-quatre, en el primer mes, el quart dia del mes, s’aixecà una gran tempesta com no s’havia conegut mai en tot el país.

6. I hi va haver també una tempestat gran i terrible, i una tronada terrible que sacsejà tota la terra com si s’anés a partir per la meitat.

7. I hi va haver llamps molt aguts, com mai no se n’havien vist en tot el país.

8. I la ciutat de Zarahemla s’incendià.

9. I la ciutat de Moroni s’enfonsà a les profunditats del mar, i els seus habitants moriren negats.

10. I fou sollevada terra sobre la ciutat de Moroníah, que en lloc de ciutat hi havia una gran muntanya.

11. I hi va haver una gran i terrible destrucció en el país cap al sud.

12. Però heus aquí, la destrucció més gran i terrible fou en el país del nord; perquè la faç de la terra tota canvià per motiu de les tempestes, dels remolins, les tronades i llampecs, i les grandioses convulsions de tota la terra.

13. Les carreteres foren esclafades i els camins nivells danyats; i molts indrets planers es tomaren escabrosos.

14. S’enfonsaren moltes ciutats grans i notables, i moltes es cremaren. Moltes d’elles tremolaren fins que s’enderrocaren els edificis i quedaren morts els seus habitants; i els llocs restaren desolats.

15. Quedaren en peu algunes de les ciutats, però sofriren danys terribles, i molts dels seus habitants moriren.

16. Alguns foren arrabassats pel remolí, i ningú no sap on anaren a parar; només se sap que foren enduts.

17. I així, la faç de la terra quedà tot desfigurada per les tempestes, i les tronades, i els llampecs i terratrèmols.

18. I heus aquí, les roques es partiren per la meitat. Foren esclafades sobre la faç de tota la terra, fins que es trobaven a trossos, i en escletxes i esquerdes damunt tota la faç de la terra.

19. I succeí que quan hagueren acabat les tronades, i els llampecs, i la tempestat, i la tempesta i els terratrèmols — perquè heus aquí, duraren unes tres hores (i alguns digueren que fou més temps, però així i tot, totes aquestes coses grans i terribles es feien en espai de unes tres hores) — aleshores hi havia foscor damunt la superfície de la terra.

20. I succeí que hi havia tenebres espeses damunt tota la faç de la terra, de tal manera que els habitants que no havien caigut, pogueren palpar el vapor de la tenebra.

21. I no hi podia haver cap mena de llum, a causa de la foscor, ni espelmes ni torxes; ni es podia encendre foc amb la llenya més seca i menuda, així que no podia haver-hi cap llum.

22. I no es veia cap claror, ni foc, ni besllum, ni el sol, ni la lluna, ni les estrelles, tan espeses que foren les boires de tenebres que hi havia sobre la faç de la terra.

23. I succeí que duraren per espai de tres dies, en què no es veia cap claror. I hi havia grans lamentacions i udols i plors entre tot el poble, sense parar; sí, fou molt gran la gemegor del poble a causa de les tenebres i la gran destrucció que els havia caigut al damunt.

24. I en un indret se’ls sentia lamentar, tot dient: Oh, tant de bo que ens haguéssim penedit abans d’aquest dia gran i terrible; i aleshores els nostres germans haurien estat salvats, i no s’haurien cremat en aquella gran ciutat de Zarahemla!

25. I en un altre lloc se’ls sentia cridar i udolar, dient: Oh, tant de bo que ens haguéssim penedit abans d’aquest dia gran i terrible, i que no haguéssim mort i apedregat els profetes, ni els haguéssim fet fora! Aleshores les nostres mares i les nostres filles formoses, i els nostres fills s’haurien salvat, i no s’haurien enfonsat en aquella gran ciutat de Moroníah! I així fou de gran i terrible l’udolament del poble.