1. Ara, succeí que quan Jesús hagué dit aquestes paraules, les explicà a la multitud; i els explanà totes les coses, les grans i les petites.

2. I digué: Aquestes escriptures que vosaltres no teníeu, el Pare ha manat que jo us les doni. Perquè era saviesa en ell que fossin donades a les generacions futures.

3. I ell els explanà totes les coses, des del començament fins al temps en què ell vindria en la seva glòria, sí, àdhuc totes les coses que vindrien damunt la superfície de la terra, fins que els elements es fondrien amb calor ardent i la terra s’enrotllaria com un full, i els cels i la terra deixarien d’existir.

4. I també fins al gran i darrer dia, quan tots els pobles, i totes les famílies, i totes les nacions i llengües, s’estaran davant Déu per a ésser jutjats de les seves obres, sia bones o dolentes —

5. Si siguin bones, a la resurrecció de la vida eterna, i si siguin dolentes, a la resurrecció de la condemnació, estant en un paraŀlel, els uns a una banda, i els altres a l’altra, segons la misericòrdia, la justícia i la santedat que hi ha en Crist, el qui fou abans que el món comencés.

6. Ara, no es pot escriure en aquest llibre ni la centèsima part de les coses que Jesús certament ensenyà al poble.

7. Però heus aquí, les planxes de Nefí contenen la part més gran de les coses que va ensenyar.

8. I jo he escrit aquestes coses, que són una part més petita del que els ensenyà. I les he escrites per tal que arribin altra vegada a aquest poble, des dels gentils, segons les paraules que Jesús ha pronunciat.

9. I quan ells hauran rebut aquestes coses, allò que convé que tinguin primer per a provar la seva fe, si és que les creuran, aleshores els seran manifestades les coses més grans.

10. I si és que no voldran creure aquestes coses, aleshores les més grans els seran negades, per a condemnació seva.

11. Heus aquí, jo estava a punt d’escriure-les, tot el que estava gravat damunt les planxes de Nefí, però el Senyor m’ho prohibí, dient: Provaré la fe del meu poble.

12. Per això, jo, Mormó, escric les coses que m’ha manat el Senyor. Ara jo, Mormó, poso terme a les meves paraules, i prossegueixo a escriure les coses que m’han estat manades.

13. Així doncs, voldria que sabéssiu que el Senyor veritablement ensenyava el poble per espai de tres dies. I després d’això se’ls mostrà moltes vegades, i partí el pa sovint, i el beneí i els en repartí.

14. I succeí que instruí i ministrà als infants de la multitud de la qual hem parlat. I els deslligà la llengua, i els petits deien als seus pares tot de coses grans i meravelloses, coses més grans que les que havia revelat al poble. I els deslligà la llengua per tal que s’expressessin.

15. I succeí que després d’haver ascendit al cel — la segona vegada que se’ls va mostrar, un cop que havia retornat al Pare, després d’haver guarit tots els seus malalts i coixos, i d’haver obert els ulls als cecs, i destapat les orelles dels sords, i fins i tot, després d’haver fet tota mena de guariments entre ells, i d’haver ressuscitat un home de la mort, i d’haver-los demostrat el seu poder, i havia ascendit al Pare —

16. Heus aquí, succeí a l’endemà, que la multitud s’havia aplegat, i tothom va veure i va sentir aquells infants, sí, àdhuc els nadons, que obrien la boca i expressaven tot de coses meravelloses; i el que deien, fou vedat que cap home ho escrivís —

17. I succeí que els deixebles que Jesús havia escollit començaren, des d’aquell dia endavant, a batejar i a instruir tot aquell que se’ls apropava. I tots els qui foren batejats en nom de Jesús, foren plens de l’Esperit Sant.

18. I molts d’entre ells veieren i sentiren coses inefables, que no són lícites d’escriure.

19. I instruien i ministraven, els uns als altres; i totes les coses les tenien en comú entre ells, cada home tractant amb justícia, l’un amb l’altre.

20. I succeí que feren totes les coses que Jesús els havia manat.

21. I tots aquells que foren batejats en nom de Jesús, foren anomenats l’església de Crist.