El Llibre d’Alma
Fill d’Alma

1. Succeí que el primer any del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, des d’aquest temps endavant, el rei Mossíah, havent anat el camí de tota la terra, havent fet el bon combat, caminant rectament davant Déu, no havent deixat a ningú per a regnar en lloc seu — havia, però, establert lleis, i aquestes foren reconegudes pel poble. Per tant, tenien l’obligació de sotmetre’s a les lleis que ell havia fet.

2. I succeí que en el primer any del govern d’Alma al seient judicial, li portaren perquè el jutgés, un home de molta talla, remarcat per la seva força.

3. I aquest havia anat entre el poble, predicant el que en deia la paraula de Déu, denigrant l’església; dient al poble que tot sacerdot i mestre devia esdevenir popular; i que no devien treballar amb les pròpies mans, sinó ésser mantinguts pel poble.

4. I també testimoniava al poble que tot el gènere humà seria salvat al darrer dia, i que no havien de témer ni tremolar, sinó que alcessin el cap i s’alegressin, perquè el Senyor havia creat tots els homes, i també els havia redimit tots; i que al final, tots tendrien la vida eterna.

5. I succeí que ensenyava tant aquestes coses, que molts varen creure en les seves paraules, així que començaren a mantenir-lo i a donar-li diners.

6. I ell començà a inflar-se de l’orgull del seu cor, i a vestir roba molt costosa, sí, i fins i tot començà a establir una església a la faisó de la seva prèdica.

7. I mentre sortia per a predicar a aquells que creien en la seva paraula, es trobà amb un home que era de l’església de Déu, sí, un dels seus mestres. Es posà a discutir amb ell vehementment, per tal de desencaminar el poble de l’església. Però l’home el resistí, tot amonestant-lo amb les paraules de Déu.

8. Ara, aquest home s’anomenava Gedeó, i era el qui fou instrument a les mans de Déu en deslliurar el poble de Limhi de la servitud.

9. Ara, com que Gedeó el resistí amb les paraules de Déu, s’enfutismà amb ell, i li tragué l’espasa i es posà a colpejar-lo. I Gedeó, prostrat de molts anys, no pogué resistir els cops, i morí per l’espasa.

10. I l’home que el matà fou pres pel poble de l’església, i el portà davant Alma perquè el jutgés segons els crims que havia comès.

11. I succeí que s’estava davant Alma, i es defensà amb molta audàcia.

12. Però Alma li digué: Vet aquí, és la primera vegada que s’ha introduït l’intriga sacerdotal entre aquest poble. I no solament ets culpable de l’intriga sacerdotal, sinó que has intentat d’imposar-la per l’espasa; i si l’intriga sacerdotal s’imposés entre aquest poble, es provaria d’ésser la seva completa destrucció.

13. Tu has vessat la sang d’un home just, sí, d’un home que ha fet molt de bé entre aquest poble; i si et perdonéssim, la seva sang ens cauria al damunt per a la venjança.

14. Per això, ets condemnat a morir, segons la llei que ens ha donat Mossíah, el nostre últim rei, llei que ha estat reconeguda per aquest poble; per tant, aquest poble s’hi ha de subjectar.

15. I succeí que se’l varen endur — i l’home es deia Nehor — i el portaren al cim del turó de Mantí. I allí li feren reconèixer, o més bé, ell reconegué, entre el cel i la terra, que el que havia ensenyat al poble era contrari a la paraula de Déu; i allí va patir una mort ignominiosa.

16. Així i tot, això no acabà la difusió de l’intriga sacerdotal en el país. Perquè hi havia molts entre ells que estimaven les coses vanes del món, i sortien predicant doctrines falses; i ho feien per l’amor de les riqueses i els honors.

17. Així i tot, però, no s’atrevien a mentir, si se sabés, de por de la llei, perquè els mentiders eren castigats; per tant, pretenien predicar segons la seva creença; car la llei no podia tenir força sobre cap home per la seva creença.

18. I no s’atrevien a furtar de por de la llei, perquè tots semblants eren castigats, ni s’atrevien a robar, ni assassinar, perquè el qui assassinava era castigat amb la mort.

19. Però succeí que aquells que no pertanyien a l’església de Déu es posaren a perseguir els qui n’eren membres, i que havien pres damunt seu el nom de Crist.

20. Sí, els perseguien i els afligien amb tota mena de paraules, i això per la seva humilitat, perquè no eren orgullosos a la seva pròpia vista, i perquè es comunicaven la paraula de Déu, l’un a l’altre, sense diners i sense preu.

21. Ara, hi havia una llei molt estricta entre el poble de l’església, que ningú dels qui hi pertanyien no s’alcés a perseguir aquells que no eren de l’església, i que no n’hi hagués persecució entre ells mateixos.

22. Malgrat tot, n’hi havia molts entre ells que començaren a enorgullir-se, i es posaren a discutir acaloradament amb els seus adversaris, fins a cops; sí, es pegaven els uns als altres a cops de puny.

23. Tot això succeí en el segon any del govern d’Alma, i era causa de molta aflicció per a l’església; sí, n’era causa de molta prova.

24. Perquè els cors de molts es varen endurir, i els seus noms foren esborrats, que ja no es recordava més d’ells entre el poble de Déu; i també molts d’altres es retiraren d’entre ells.

25. Tot això era una gran prova per als qui es varen mantenir ferms en la fe. Així i tot, però, eren constants i immutables en guardar els manaments de Déu, i suportaven amb paciència la persecució que els apilaven.

26. I quan els sacerdots deixaven el seu treball per a comunicar la paraula de Déu entre el poble, la gent també deixava les seves feines per a escoltar-la. I una vegada el sacerdot els havia comunicat la paraula de Déu, tots tomaven amb diligència als seus treballs. I el sacerdot no s’estimava més que els seus oients, perquè el predicador no era més bo que l’oïdor, ni el mestre que l’aprenent; i així eren tots iguals, i treballaven tots, cadascú segons la seva força.

27. I segons el que cadascú tenia, repartien dels seus béns als pobres i als necessitats, i als malalts i afligits; i no vestien robes costoses, amb tot, eren pulcres i formosos.

28. Així establiren els afers de l’església, i així començaren a gaudir de pau contínua altra vegada, malgrat totes les seves persecucions.

29. I per la fermesa de l’església, començaren a fer-se molt rics, tenint una abundància de tot el que podrien necessitar, una abundor de ramats i bestiar, i animals de tota espècie, i també d’or i de plata i objectes preciosos, i de seda, de lli retort, i de tota mena de bones teles de casa.

30. I així, en les seves circumstàncies pròsperes, no foragitaven cap que estava despullat, o que tenia fam, o sed, o que estava malalt, o que no havia estat nodrit; i no posaven el cor en les riqueses. Per tant, eren liberals amb tothom, vells i joves, esclaus i lliures, homes i dones, fossin o no de l’església, sense fer excepció de persones de les que mancaven.

31. Així prosperaven i es feien molt més rics que els qui no pertanyien a la seva església.

32. Perquè els qui no eren de l’església s’abandonaven a les fetilleries, i a la idolatria o la peresa, i a les xafarderies, i enveges i baralles. I vestien robes costoses, estant exalçats en el seu orgull; perseguien, mentien, furtaven, robaven, i adulteraven i assassinaven, i feien tota mena de malvestats. Malgrat tot, la llei era aplicada contra tots els qui la transgredien, en tant que fos possible.

33. I succeí que en exercir-los així la llei, cadascú patint d’acord amb el que havia fet, s’apaivagaren i no s’atreviren a cometre cap iniquitat, si ho era sabut. Per tant, hi havia molta pau entre el poble de Nefí fins al cinquè any del govern dels jutges.