1. Succeí que el sisè any del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, no hi va haver baralles ni guerres a la terra de Zarahemla.

2. Però el poble estava afligit, sí, fora mida, per la pèrdua dels seus germans i també la pèrdua dels ramats i bestiar, així com dels camps de cereals, que foren trepitjats i destrossats pels lamanites.

3. I tan grans foren les seves afliccions, que cada ànima tenia motius per a lamentar-se. I creien que foren els judicis de Déu, enviats al seu damunt per les seves dolenteries i abominacions; per tant, foren despertats al record del seu deure.

4. I es posaren a establir l’església més plenament; sí, i molts es batejaren a les aigües del Sidó, i s’uniren a l’església de Déu. Foren batejats per la mà d’Alma, que havia estat consagrat l’alt sacerdot sobre el poble de l’església per la mà del seu pare Alma.

5. I succeí que l’any setè del govern dels jutges hi va haver unes tres mil cinc-centes ànimes que s’uniren a l’església de Déu, i foren batejats. I així acabà el setè any del govern dels jutges sobre el poble de Nefí. I hi havia pau contínua durant tot aquell temps.

6. En l’any vuitè del govern dels jutges, els de l’església començaren a inflar-se d’orgull a causa de les seves grans riqueses, i les sedes delicades i lli retort, i dels molts ramats i bestiar, i de l’or, plata i tota mena de coses precioses que havien obtingut per la seva laboriositat. I amb totes aquestes coses, s’enlairaren en el propi orgull, ja que començaren a portar robes molt luxoses.

7. Això era causa de molta aflicció a Alma, sí, i a molts dels que ell havia consagrat com a mestres, sacerdots i èlders sobre l’església; sí, molts d’ells foren afligits greument per la iniquitat que havien vist sorgir entre el seu poble.

8. Perquè veieren, i s’adonaren amb molta pena, que els de l’església començaven a enlairar-se del seu propi orgull, i a posar el cor en les riqueses i vanitats del món; que es posaven a menystenir els uns als altres, i a perseguir aquells que no creien segons el seu voler i parer.

9. I així, en el vuitè any del govern dels jutges, sorgiren grans baralles entre els de l’església; sí, n’hi havia enveges, i lluites, malícia i persecucions, i un orgull encara més gran que l’orgull dels qui no eren de l’església de Déu.

10. Així acabà l’any vuitè del govern dels jutges. I la dolenteria de l’església fou un gran entrebanc per a aquells que no eren d’ella; i així l’església començà a fallir en el seu progrés.

11. I succeí que al començament de l’any novè, Alma veié la dolenteria de l’església, i també, que l’exemple d’ella portava els no creients de una peça d’iniquitat a l’altra, atraient-se així la destrucció del poble.

12. Sí, s’adonà de gran desigualtat entre el poble, els uns exalçant-se amb el seu orgull, menyspreant els altres, donant l’esquena als necessitats, i als despullats i famolencs, i als assedegats i els que estaven malalts i afligits.

13. Tot això fou motiu de lamentacions entre el poble, mentre d’altres s’abaixaven i socorrien els que mancaven del seu socors, tal com impartint dels seus béns als pobres i necessitats; alimentant als famolencs i sofrint tota mena d’afliccions per l’amor del Crist que vindria, segons l’esperit de profecia;

14. Mirant endavant, fins aquell dia, retenint així la remissió dels seus pecats; estant plens d’una gran alegria a causa de la resurrecció dels morts, segons la voluntat, el poder i la deslliurança de Jesucrist dels lligams de la mort.

15. I succeí que Alma, havent vist les afliccions dels humils seguidors de Déu, i les persecucions amb què els aclaparaven els altres del poble, i adonant-se de tanta desigualtat, s’angoixà molt. Així i tot, l’Esperit del Senyor no li fallava.

16. I escollí un home savi d’entre els èlders de l’església, i li donà facultat d’acord amb la veu del poble, que tingués poder de decretar lleis segons les que s’havien donat, i posaries en vigència segons la iniquitat i els crims del poble.

17. I aquest home s’anomenava Nefíah, i fou designat jutge superior. Va seure al seient judicial per a jutjar i governar el poble.

18. Ara Alma no li concedí l’ofici d’ésser l’alt sacerdot de l’església, sinó que retingué per a ell mateix l’ofici d’alt sacerdot; però lliurà a Nefíah el seient judicial.

19. I això féu, a fi d’anar ell mateix entre el seu poble, o entre el poble de Nefí, per tal de predicar-los la paraula de Déu, i moure’ls al record del seu deure; i per a enderrocar amb la paraula de Déu, tot l’orgull i artimanyes, i totes les baralles que hi havia entre el seu poble. Perquè no va veure altra manera de recobrar-los excepte d’aclaparar-los amb un testimoniatge pur.

20. I així, al principi de l’any novè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, Alma lliurà el seient judicial a Nefíah, i ell es limità totalment a l’alt sacerdoci del sant orde de Déu, al testimoniatge de la paraula, segons l’esperit de revelació i profecia.