1. I succeí que al començament del cinquè any del govern dels jutges, sorgí una disputa entre el poble. Perquè un cert home, que s’anomenava Amlici, home molt astut, sí, de molta saviesa segons la saviesa del món, el qual era del mateix orde d’aquell que va assassinar Gedeó amb l’espasa, i que fou executat segons la llei —

2. Aquest Amlici, per la seva astúcia, s’havia atret molta gent, tants així que començaren a ésser molt poderosos. I miraven d’establir Amlici com a rei sobre el poble.

3. Ara, això alarmà molt la gent de l’església, i també tots aquells que no s’havien atret per les persuasions d’Amlici, perquè sabien que, segons la llei, coses semblants s’havien d’establir per la veu del poble.

4. Per tant, si fos possible que Amlici es guanyés la veu del poble, com que era home malvat, els en privaria dels seus drets i privilegis de l’església, car la seva intenció era la de destruir l’església de Déu.

5. I succeí que el poble es va aplegar arreu del país, cadascú segons el seu parer, ja fos per a Amlici o en contra, en grups separats, havent-hi així molta disputa i grans baralles entre ells.

6. I així es reuniren per a donar el parer quant al cas, i ho presentaren davant els jutges,

7. I succeí que la veu del poble vingué contra Amlici, que no es féu rei del poble.

8. Això ocasionà molta alegria ai cor dels qui estaven contra ell; però Amlici mogué a ira aquells que anaven al seu favor, en contra dels qui no ho eren.

9. I succeí que es reuniren i consagraren Amlici el seu rei.

10. I quan li feren rei, Amlici els manà que prenguessin les armes contra els seus germans; i això féu per a subjectar-los a ell.

11. Ara, la gent d’Amlici es distingia pel nom d’Amlici, i es deien amlicites; i els altres s’anomenaven nefites o poble de Déu.

12. Per tant, els nefites s’adonaren de l’intent dels amlicites i es prepararen per a afrontar-los. Sí, s’armaren amb espases i simitarres, amb arcs i fletxes, i pedres i fones, i amb tota mena d’armes de guerra, de tota espècie.

13. I així estaven preparats per a fer front als amlicites a l’hora de la seva arribada. I designaren capitans, capitans superiors i capitans en cap, segons els seus nombres.

14. I succeí que Amlici armà els seus homes amb tota mena d’armes de guerra de tota espècie. I també designà cabdills i caps sobre el seu poble, per tal de conduir-los a la guerra contra els seus germans.

15. I succeí que els amlicites varen pujar al turó d’Amnihú, a l’est del riu Sidó, que travessava el país de Zarahemla, i allí es posaren a lluitar amb els nefites.

16. I Alma, que era jutge superior i governador del poble de Nefí, pujà amb el seu poble, els seus capitans i capitans en cap, al front dels seus exèrcits, contra els amlicites per batre’ls.

17. I començaren a matar els amlicites sobre el turó a l’est del Sidó; i els amlicites varen lluitar amb gran força contra els nefites, de manera que molts d’aquests caigueren al seu davant.

18. Així i tot, el Senyor fortificà la mà dels nefites, que mataren els amlicites amb grans estralls, fins que emprengueren la fugida davant seu.

19. I succeí que els nefites perseguiren els amlicites tot aquell dia i els mataren amb grans estralls, de manera que en varen caure morts dotze mil cinc-centes trenta-dues ànimes, i dels nefites en varen morir sis mil cinc-centes seixanta-dues.

20. I succeí que quan Alma ja no pogué perseguir més els amlicites, féu que la seva gent plantés les tendes a la vall de Gedeó, que s’anomenava per aquell que fou mort per la mà de Nehor amb l’espasa; i en aquesta vall els nefites plantaren les tendes per a la nit.

21. I Alma envià espies perquè seguissin els altres amlicites, a fi de saber els seus plans i conspiracions, per tal de guardar-se d’ells i preservar el seu poble d’ésser destruït.

22. Ara, els qui havia enviat a espiar el camp dels amlicites es deien Zeram, Amnor, Mantí i Limher. Foren aquests els que anaren amb els seus homes a vigilar el camp dels amlicites.

23. I l’endemà tomaren molt apressats al camp dels nefites, tot astorats i atemorits, i digueren:

24. Vet aquí que vàrem seguir el camp dels amlicites, i amb gran sorpresa vàrem veure a la terra de Minon un exèrcit nombrós de lamanites, més amunt del país de Zarahemla, en direcció a la terra de Nefí; i heus aquí, els amlicites s’han ajuntat amb ells.

25. Ja han caigut sobre els nostres germans en aquell país; i fugen davant seu amb els seus ramats, i les seves esposes i fills, cap a la nostra ciutat. I si no ens apressem, se n’apoderaran, i els nostres pares, i les nostres esposes i fills seran assassinats.

26. I succeí que els nefites plegaren les seves tendes, i marxaren de la vall de Gedeó cap a la seva ciutat, la de Zarahemla.

27. I mentre passaven el riu Sidó, els lamanites i els amlicites, quasi tan nombrosos com la sorra del mar, els varen caure al damunt per a destruir-los.

28. Així i tot, els nefites foren fortificats per la mà del Senyor, havent-li pregat poderosasament que els deslliurés de les mans dels seus enemics. Per tant, el Senyor escoltà els seus clams i els enfortí, i els lamanites i els amlicites caigueren davant seu.

29. I succeí que Alma lluità amb Amlici amb l’espasa, cara a cara; i lluitaren fortament l’un contra l’altre.

30. I Alma, com que era un home de Déu, i exercitant molta fe, exclamà: Oh Senyor, tingues misericòrdia i perdona la meva vida, perquè sigui instrument a les teves mans de salvar i preservar aquest poble!

31. I quan Alma hagué dit aquestes paraules, reprengué la lluita contra Amlici; i fou enfortit, de manera que matà Amlici amb l’espasa.

32. I també contengué amb el rei dels lamanites, però aquest s’escapolà de davant Alma, i envià els seus guardes a lluitar amb ell.

33. Però Alma amb els seus, va combatre els guardes del rei dels lamanites, fins que els matà i foragità.

34. I així netejà el terreny, o més bé, la ribera que era a l’oest del riu Sidó, llençant els cossos dels lamanites morts a les aigües, per tal que la seva gent tingués lloc per a passar i lluitar amb els lamanites i amlicites a la banda occidental del riu.

35. I succeí que quan tots hagueren creuat el riu Sidó, els lamanites i els amlicites es posaren a fugir davant seu, a despit que fossin tants que no els podien comptar.

36. I fugiren davant dels nefites cap a l’erm que estava a l’oest i al nord, més enllà de les fronteres del país; i els nefites els perseguiren amb la seva força, i els mataren.

37. Sí, els trobaren per tots costats, i foren morts i foragitats, fins que foren escampats cap a l’oest i cap al nord, fins què hagueren arribat a l’erm anomenat Hermounts. Era aquella part que estava infestada de feres rapaces.

38. I succeí que molts hi moriren a conseqüència de les ferides, i foren devorats per aquelles feres i també pels voltors de l’aire; i els seus ossos els han trobat, i apilat sobre la terra.