1. Succeí que els nefites que no foren morts per les armes de guerra, després d’haver sepultat els qui foren matats — ara, el nombre de morts no es comptà per la quantia — quan hagueren acabat de sepultar els seus morts, tornaren a les seves terres i cases, i a les seves esposes i fills.

2. Ara, moltes dones i nens havien mort per l’espasa, i també molts dels seus ramats i bestiar; també molts dels seus camps de gra quedaren destrossats, trepitjats pels estols dels homes.

3. I tots els lamanites i amlicites que havien mort sobre la ribera del riu Sidó, foren llençats a les aigües del riu; i els seus ossos es troben al fons del mar, i n’hi havia molts.

4. Els amlicites es distingien dels nefites, perquè s’havien pintat de vermell el front, a la faisó dels lamanites; però, així i tot, no s’havien afaitat el cap, tal com aquells.

5. Els lamanites portaven afaitat el cap, i anaven despullats, amb només una faixa de pell que els cenyia els lloms, i també l’armadura que se cenyien, i els arcs i fletxes, i les seves pedres, i fones, i d’altres.

6. I la pell dels lamanites era fosca, segons la marca que els fou imposada als seus pares com a maledicció per la seva transgressió i rebeŀlió contra els seus germans, Nefí, Jacob, Josep i Sam, els quals eren homes justos i sants.

7. I els seus germans cercaven de matar-los; per això foren maleïts, i el Senyor Déu els posà una marca, sí, sobre Laman i Lemuel, i també sobre els fills d’Ismael i les dones ismaelites.

8. Això es va fer per a distingir la seva semença de la dels seus germans, per tal que així el Senyor Déu preservés el seu poble, perquè no es barregués ni cregués en falses tradicions que provarien d’ésser la seva destrucció.

9. I succeí que tot aquell que barrejava la seva semença amb la dels lamanites, s’atreia la maledicció sobre la seva.

10. Per tant, tot aquell que es deixava portar pels lamanites, s’anomenava amb aquell nom, i li era imposada una marca.

11. I succeí que aquell que no creia en la tradició dels lamanites, sinó que creia en aquells annals que foren emportats del país de Jerusalem, així com en la tradició dels seus pares, que era correcta, aquells que creien en els manaments de Déu i els guardaven, s’anomenaven nefites, o poble de Nefí, des de llavors.

12. I són els qui han guardat els annals que són vertaders del seu poble, i també del poble dels lamanites.

13. Ara tornarem altra vegada als amlicites, perquè també els fou imposada una marca, sí, ells mateixos es posaren la marca, una marca vermella sobre el front.

14. Així s’acompleix la paraula de Déu, perquè aquestes són les paraules que digué a Nefí: Vet aquí, els lamanites he maleït, i els posaré una marca per tal que ells i la seva semença quedin separats de tu i la teva, des d’ara i per sempre, a menys que es penedeixin de les seves malvestats i tornin a mi, perquè jo tingui misericòrdia d’ells.

15. I a més: Posaré una marca sobre tot aquell que barregi la seva semença amb els teus germans, perquè també sigui maleït.

16. I encara més: Posaré una marca sobre el qui lluiti contra tu i la teva semença.

17. I a més, et dic, que aquell que se separi de tu, no serà anomenat més semença teva. I et beneiré a tu, i als qui siguin anomenats semença teva, des d’ara i per sempre més. Aquestes foren les promeses del Senyor a Nefí i a la seva semença.

18. Ara, els amlicites no sabien que complien les paraules de Déu quan començaven a marcar-se el front, així i tot s’havien rebeŀlat obertament contra Déu; per tant, calia que la maledicció els caigués al damunt.

19. Voldria que entenguéssiu que ells mateixos s’atragueren damunt seu la pròpia maledicció; i així mateix, cada home que és maleït, s’atreu la seva pròpia condemna.

20. Ara, succeí que no gaires dies després de la batalla que es lluità al país de Zarahemla contra els lamanites i amlicites, un altre exèrcit dels lamanites va entrar sobre el poble de Nefí, al mateix indret on el primer exèrcit s’havia ajuntat amb els amlicites.

21. I succeí que fou enviat un exèrcit per a foragitar-los del país.

22. Ara, Alma, havent estat ferit, no sortí ell mateix aquesta vegada a lluitar contra els lamanites;

23. Sinó que envià contra ells un exèrcit nombrós, el qual pujà i en matà molts, i foragità els altres fora de les fronteres del país.

24. Llavors tornaren, i començaren a establir la pau en el país, sense que els molestessin més els seus enemics per una estona.

25. I totes aquestes coses, aquestes guerres i lluites, començaren i acabaren en el cinquè any del govern dels jutges.

26. I en un any, milers i desenes de milers d’ànimes passaren al món etern per tal de recollir les recompenses de les seves obres, ja fossin bones o dolentes, per a recollir la felicitat eterna o la misèria eterna, d’acord amb l’esperit que volguessin escoltar, ja fos bo o dolent.

27. Perquè cadascú rep la paga d’aquell a qui esculli d’obeir, i això segons les paraules de l’esperit de profecia; per tant, que esculli segons la veritat. I així acabà el cinquè any del govern dels jutges.