1. Fill meu, para atenció a les meves paraules, perquè et juro que en tant que guardis els manaments de Déu, prosperaràs en el país.

2. Voldria que fessis el que jo he fet, en recordar la captivitat dels nostres pares. Perquè estaven en la captivitat i ningú no els podia deslliurar, sinó el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob; i certament ell els alliberà en les seves afliccions.

3. I ara, oh fill meu, Helaman, vet aquí, estàs en la teva joventut, i per tant, suplico que escoltis les meves paraules, i que aprenguis de mi. Perquè sé que tot aquell que posa la seva confiança en Déu serà sostingut en les seves proves, i les seves dificultats i afliccions, i serà exaltat en el darrer dia.

4. I no vull pas que et pensis que ho sé de mi mateix — no del temporal, sinó de l’espiritual, no de la ment carnal, sinó de Déu.

5. Ara, et dic que si jo no hagués nascut de Déu, no hauria sabut aquestes coses. Però Déu, per boca del seu sant àngel, me les ha revelades, no per cap mèrit de mi mateix.

6. Perquè jo recorria amb els fills de Mossíah, cercant de destruir l’església de Déu, però vet aquí. Déu va enviar el seu sant àngel per a deturar-nos pel camí.

7. I ens va parlar, com amb veu de tro, i tota la terra tremolà sota els nostres peus; i tots vàrem caure a terra, puix que ens davallà la por del Senyor.

8. Però, vet aquí, la veu em digué: Aixeca’t. I em vaig aixecar, i em vaig posar dempeus, i vaig veure l’àngel.

9. I em va dir: Encara que tu mateix et vulguis destruir, no cerquis més de destruir l’església de Déu.

10. I succeí que vaig caure a terra. I per espai de tres dies i tres nits no podia obrir la boca, ni tenir l’ús dels meus membres.

11. I l’àngel em va dir d’altres coses, que varen sentir els meus germans, però que jo no les vaig sentir. Perquè en escoltar les paraules — Encara que tu mateix et vulguis destruir, no cerquis més de destruir l’església de Déu — em va colpir tan gran temor i astorament, no fos que tal vegada quedés destruït, que vaig caure a terra i no vaig sentir més.

12. Però m’esgarrifava un turment etern, perquè la meva ànima estava turmentada a l’extrem i esborronada de tots els meus pecats.

13. Sí, em recordava de tots els meus pecats i iniquitats pels quals em turmentaven els dolors de l’infern. Sí, veia que m’havia rebeŀlat contra el meu Déu, i que no havia guardat els seus sagrats manaments.

14. Sí, i havia assassinat molts dels seus fills, o més be, me’ls havia emportat fins a la destrucció. Sí, i en fi, tan grans havien estat les meves iniquitats, que el sol pensament d’arribar a la presència del meu Déu m’esgarrifava l’ànima amb un horror inexpressable.

15. Oh, pensava jo, si pogués restar desterrat, i esdevenir anorreat, tant en cos com en ànima, per tal de no ésser portat a la presència de Déu, i ésser jutjat dels meus actes!

16. Ara, durant tres dies i tres nits em vaig esgarrifar, amb els mateixos turments d’una ànima condemnada.

17. I succeí que mentre estava així esgarrifat de turments, mentre em turmentava el record dels meus molts pecats, vet aquí, també em vaig recordar d’haver sentit que el meu pare profetitzava al poble sobre la vinguda d’un Jesucrist, un Fill de Déu, per a expiar els pecats del món.

18. Ara, quan la meva ment s’arrapà d’aquest pensament, vaig exclamar dins el cor: Oh Jesús, tu, Fill de Déu, tingues misericòrdia de mi, que estic en la fel de l’amargura i encerclat amb les cadenes sempiternes de la mort!

19. I ara, vet aquí, quan vaig haver pensat això, ja no em podia recordar més dels meus dolors; sí, ja no em turmentava més el record dels meus pecats.

20. I oh quin goig, i quina llum més meravellosa vaig esguardar! Sí, la meva ànima s’omplia d’un goig tan extrem com ho era el meu dolor!

21. Sí, et dic, fill meu, que no hi hauria res tan intens ni tan amarg que els meus dolors. Sí, i altrament, et dic, fill meu, que d’altra banda no n’hi pot haver res tan exquisit i dolç que el meu goig.

22. Sí, em semblava veure Déu, tal com el va veure el nostre pare Lehí, assegut sobre el seu tron, rodejat d’innombrables cors d’àngels en actitud de cantar i lloar el seu Déu. Sí, i la meva ànima anhelava de trobar-se allí.

23. Però, vet aquí que els meus membres varen recobrar la força, i em vaig posar dempeus, i vaig manifestar al poble que havia nascut de Déu.

24. Sí, i des d’aquell dia fins ara, he treballat sense parar, a fi de portar ànimes al penediment, per tal que les dugués a provar de l’immens goig que jo vaig tastar; que aquests també naixessin de Déu i estiguessin plens de l’Esperit Sant.

25. Sí, i ara, vet aquí, oh fill meu, el Senyor em concedeix un goig molt gran en els fruits del meu treball;

26. Ja que per la paraula que ell m’ha comunicat, molts han nascut de Déu i han provat el mateix que jo, i han vist cara a cara, com jo. Per això, saben d’aquestes coses de les quals he parlat, igual com jo; i el coneixement que tinc és de Déu.

27. I he estat sostingut sota proves i dificultats de tota espècie, sí, i en tota mena d’afliccions. Sí, Déu m’ha deslliurat de presons, i de lligams, i de la mort; i poso la meva confiança en ell, i ell encara em deslliurarà.

28. I jo sé que m’alçarà en el darrer dia, per a viure amb ell en glòria. Sí, i el lloaré per sempre, perquè va treure els nostres pares de l’Egipte, i va enfonsar els egipcis en el Mar Roig. I pel seu poder va conduir els nostres pares a la terra de promissió. Sí, i els ha alliberat de la servitud i de la captivitat, una i altra vegada.

29. I també ha portat els nostres pares des del país de Jerusalem; i també, pel seu sempitern poder, els ha alliberat de la servitud i de la captivitat, una i altra vegada, fins al dia d’avui. I jo sempre m’he guardat el record de la seva captivitat. Sí, i tu també la devies guardar en record, com he fet jo.

30. Però, vet aquí, fill meu, això no és pas tot; perquè has de saber, com ho sé jo, que en tant que guardaràs els manaments de Déu, prosperaràs en el país. I has de saber també, que en tant que no guardaràs els manaments de Déu, seràs exclòs de la seva presència. Ara, això és conforme a la seva paraula.