1. Ara aquestes són les paraules d’Ammon als seus germans, que diuen així: Germans meus, heus aquí que us dic, que n’és de gran el motiu que tenim d’alegrar-nos! Què, podíem imaginar quan vàrem sortir del país de Zarahemla, que Déu ens hauria concedit tan grans benediccions?

2. Ara us pregunto: Quines grans benediccions ens ha concedit? M’ho podeu dir?

3. Heus aquí que jo respondré per a vosaltres; perquè els nostres germans, els lamanites, estaven en les tenebres, sí, en l’abisme més fosc. Però, heus aquí, quants d’ells no són emmenats a esguardar la meravellosa llum de Déu! Aquesta és la benedicció que ens ha estat concedida, d’haver estat instruments a les mans de Déu per a realitzar aquesta gran obra.

4. Heus aquí que milers d’ells s’alegren, i han estat conduïts dins la cleda de Déu.

5. Heus aquí, el camp estava a punt, i beneïts sou vosaltres perquè vareu ficar-hi la falç i segar amb la vostra força, sí, tota la jornada vareu treballar; i esguardeu el nombre de les vostres garbes! I seran acollides en els graners per tal que no siguin assolades.

6. Sí, no seran estassades per les tempestes en el darrer dia, ni les regolfades no les flageŀlaran, sinó que quan vingui la tempesta, seran arreplegades al seu lloc, perquè no les encalci la tempesta; i que no siguin endutes per l’huracà cap on l’enemic Ics vulgui portar.

7. Però heus aquí que estan a les mans del Senyor de la collita, i són seves, i ell les alçarà en el postrer dia.

8. Beneït sigui el nom del nostre Déu! Cantem les seves lloances, sí, donem gràcies al seu sant nom, perquè ell obra amb justícia per sempre.

9. Doncs, si no haguéssim pujat del país de Zarahemla, aquests caríssims germans nostres, que tant ens han estimat, encara estarien turmentats amb l’odi en contra nostre, sí, i encara haurien romangut estranys a Déu.

10. I succeí que quan Ammon hagué dit aquestes paraules, el seu germà Aaron li reprotxà, dient: Ammon, em temo que el teu goig no et transporti fins a la vanaglòria.

11. Però Ammon li digué: No em gloriejo gens de la meva força ni de la pròpia saviesa; però heus aquí, el meu goig és sadoll, sí, el meu cor curulla de goig, i m’alegraré en el meu Déu.

12. Sí, sé que no sóc res; pel que fa de la meva força sóc dèbil. Per tant, no em vanagloriaré de mi mateix, sinó que em gloriaré del meu Déu, perquè en el seu poder puc fer totes les coses. Sí, quants miracles potents no hem fet en aquest país, pels quals lloarem el seu nom per sempre més!

13. Heus aquí, quants milers dels nostres germans no ha deslliurat dels turments de l’infern! I són emmenats a cantar l’amor redemptor, i això pel poder de la seva paraula que és en nosaltres. No tenim, per tant, grans raons per a alegrar-nos?

14. Sí, tenim raons per a glorificar-lo per sempre, puix que ell és el Déu Altíssim, i ha desfermat els nostres germans de les cadenes de l’infern.

15. Sí, es trobaven encerclats d’eternes tenebres i destrucció. Però heus aquí, que ell els ha portat dins la seva llum eterna, sí, dins la salvació sempiterna, i són encerclats amb la incomparable benaurança del seu amor. Sí, i hem estat instrument a les seves mans en fer aquesta gran i meravellosa obra.

16. Per això, gloriem-nos, sí, ens gloriarem en el Senyor! Sí, ens gaubarem, perquè el nostre goig és sadoll! Sí, lloarem el nostre Déu per sempre. Certament, qui pot gloriar-se massa en el Senyor? Sí, qui podrà parlar en excès del seu gran poder, i de la seva misericòrdia, i la seva llarguesa envers els fills dels homes? Heus aquí, us dic que no puc expressar ni la més petita part del que sento.

17. Qui hauria cregut mai que el nostre Déu hauria estat tan misericordiós de treure’ns del nostre terrible estat pecaminós i poŀluït?

18. Heus aquí, que vàrem sortir, àdhuc amb còlera, amb poderoses amenaces, per a destruir la seva església.

19. Oh, llavors ¿com és que no ens va consignar a una terrible destrucció? Sí, per què no va deixar caure l’espasa de la seva justícia al damunt nostre, i destinar-nos a la desesperació eterna?

20. Oh, l’ànima meva com si fos, quasi em fuig amb el pensament! Heus aquí que no ens va exercir la seva justícia al damunt, sinó que en la seva gran clemència ens ha fet salvar aquell sempitern abisme de mort i misèria, per a la salvació de les nostres ànimes.

21. I ara, germans meus, quin home natural hi ha que conegui aquestes coses? Us dic que no n’hi ha cap que sàpiga aquestes coses, sinó el penitent.

22. Sí, aquell que es penedeix i exerceix la fe, i dóna bones obres, i prega tothora sense parar — a aquest li és permès de conèixer els misteris de Déu. Sí, a aquest li serà donat de revelar coses que mai no han estat revelades. Sí, i a un tal semblant li serà concedit de portar milers d’ànimes al penediment, així com a nosaltres ens ha estat donat de conduir aquests germans nostres al penediment.

23. Us recordeu, germans meus, del que diguérem als nostres germans en el país de Zarahemla: Pugem a la terra de Nefí a predicar als nostres germans, els lamanites — i es reien de nosaltres fins al menyspreu?

24. Perquè ens digueren: Què us penseu, que podreu portar els lamanites al coneixement de la veritat? Us imagineu que podreu persuadir-los de l’incorrecte de les tradicions dels seus pares, tan testarruts que són, els cors dels quals es delecten en el vessament de la sang; que passen els seus dies en la més vil malvestat, les sendes dels quals han estat les d’un transgressor des del principi? Ara, germans meus, us en recordeu de què així era el seu llenguatge?

25. I a més digueren: Prenguem-nos les armes en contra, a fi d’exterminar-los a ells i la seva iniquitat de la terra, no sigui que ens passin per sobre i ens destrueixin.

26. Però, heus aquí, estimats germans meus, vinguérem a l’erm no pas amb l’intent de destruir els nostres germans, sinó amb la intenció que tal vegada poguéssim salvar algunes quantes de les seves ànimes.

27. Ara, quan el nostre cor estava deprimit, i estàvem a punt de retornar, heus aquí, el Senyor ens conhortà, i digué: Aneu enmig dels vostres germans, els lamanites, i sofriu-ne amb paciència les afliccions, i jo us donaré reeixit.

28. Ara, heus aquí, hem vingut, i hem anat entre ells; hem estat pacients en les nostres sofrences i hem suportat cada privació. Sí, hem anat de casa en casa, confiant en les clemències del món — no pas en les del món solament, sinó en les de Déu.

29. I hem entrat a les seves cases i els hi hem ensenyat; i els hem instruït pels seus carrers, sí, i els hem adoctrinat pels seus turons. Hem entrat també en els seus temples i les seves sinagogues, i els hi hem ensenyat. I hem estat foragitats i escarnits, i ens han escopit i bufetejat; hem estat apedregats, i agafats i lligats amb fortes cordes, i ficats a la presó. I a través del poder i la saviesa de Déu hem estat alliberats altra vegada.

30. Hem sofert tota mena d’afliccions, i tot això, que tal volta podríem ésser el mitjà de salvar alguna ànima. I creiem que el nostre goig seria sadoll, si podíem salvar-ne algunes.

31. Ara, heus aquí, podem esguardar, i veure els fruits de les nostres labors. I són pocs? Us dic que no, sinó que són molts! Sí, i podem testificar de la seva sinceritat, per motiu del seu amor envers els seus germans, i també envers nosaltres.

32. Perquè ells més bé se sacrificarien la vida que prendre la del seu enemic. I han enterrat les seves armes de guerra al fons de la terra pel seu amor envers els seus germans.

33. Ara us dic: Hi ha hagut tan gran amor en tot el país? Heus aquí, us dic que no, no n’hi ha hagut, ni entre els nefites.

34. Perquè, heus aquí, aquests prendrien les armes contra els seus germans; no es deixarien matar. Mes, heus aquí, quants d’aquests lamanites no han posat la seva vida! I sabem que han anat al seu Déu, a causa del seu amor, i perquè avorreixen el pecat.

35. Ara, no tenim raons d’alegrar-nos? Sí, us dic, no hi ha hagut homes que tinguessin tan gran raó d’alegrar-se com nosaltres, des del principi del món. Sí, i el meu goig es transporta fins a gloriejar en el meu Déu; perquè ell té tot poder, tota saviesa i tot enteniment. Comprèn totes les coses, i és un Ésser misericordiós, fins a la salvació d’aquells que es penediran i creuran en nom seu.

36. Ara, si això és vanagloriar-se, així em vanagloriaré, perquè això és la meva vida i la meva llum, el meu goig i la meva salvació, i la meva redempció de la misèria sempiterna. Sí, beneït és el nom del meu Déu, que ha estat atès d’aquest poble, el qual és una branca de l’arbre d’Israel, que s’ha perdut del seu tronc en terra estranya. Sí, ho dic: Beneït sigui el nom del meu Déu, que s’ha recordat de nosaltres, errants en terra estranya.

37. Ara, germans meus, veiem que Déu té recordat tot poble, qualsevol que sigui el país on es trobi. Sí, té comptat el seu poble, i les seves entranyes de misericòrdia abasten tota la terra. Ara, aquest és el meu goig i el meu gran agraïment, sí, i li donaré gràcies al meu Déu per sempre. Amén.