1. Succeí que el poble de Nefí es va alegrar moltíssim perquè el Senyor els havia lliurat altra vegada de les mans dels seus enemics. Per tant, donaren gràcies al seu Déu i Senyor, sí, dejunaren i pregaren molt, i adoraren Déu amb gran goig.

2. En l’any dinovè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, succeí que Alma s’acostà al seu fill Helaman i li digué: Creus les paraules que t’he dit sobre aquests annals que s’han guardat?

3. I Helaman digué: Sí, les crec.

4. Alma li tornà a preguntar: Creus en Jesucrist, que vindrà?

5. I ell va contestar: Sí, crec totes les coses que tu has dit.

6. Alma també li digué: Guardaràs els meus manaments?

7. I va respondre: Sí, guardaré els teus manaments, amb tot el cor.

8. Llavors Alma li digué: Beneït siguis, i el Senyor et donarà prosperitat en aquest país.

9. Mes vet aquí, he de profetitzar-te alguna cosa; però el que jo et profetitzi no ho escamparàs. Sí, el que jo et profetitzaré no es farà conèixer fins que la profecia sigui acomplerta. Escriu, doncs, el que et vaig a dir.

10. Són aquestes les paraules: Vet aquí, veig que aquest mateix poble, els nefites, segons l’esperit de revelació que hi ha en mi, decaurà en la incredulitat quatre-cents anys després que Jesucrist se li hagi manifestat.

11. I llavors veuran guerres i pestilències, sí, fam i vessament de sang, fins a l’extermini del poble de Nefí.

12. I serà així perquè decauran en la incredulitat i descendiran a les obres de tenebres, i lascívia, i tota mena d’iniquitats. Et dic que perquè pecaran contra tan gran llum i coneixement, sí, et dic que des d’aquell dia, no hi haurà passat encara la quarta generació, que els arribarà aquesta gran iniquitat.

13. I quan arribi aquell gran dia, aviat passarà que els qui ara són, o la semença dels qui ara es compten entre el poble de Nefí, deixaran d’ésser comptats entre el poble de Nefí.

14. Emperò els qui quedin i que no siguin destruïts en aquell gran i terrible dia, seran comptats entre els lamanites, i es tornaran com ells, tots, menys uns quants que seran anomenats deixebles del Senyor. A aquests, els lamanites els perseguiran fins a exterminar-los. I aquesta profecia serà acomplerta per causa de la iniquitat.

15. I succeí que quan Alma hagué dit aquestes paraules a Helaman, el beneí, i també els altres fills seus; i també beneí la terra per amor dels justos.

16. I digué: Així diu el Senyor Déu: Maleït serà el país, sí, aquesta terra, fins a la seva destrucció, per a tota nació, tribu, llengua i poble que cometin la iniquitat, quan estiguin al punt. I tal com ho he dit, així serà fet. Aquesta és la maledicció o la benedicció de Déu sobre el país, perquè el Senyor no pot pas considerar el pecat amb la més petita engruna de tolerància.

17. I quan Alma hagué dit això, beneí l’església, sí, tots aquells que havien de restar ferms en la fe des d’aquell dia endavant.

18. Quan Alma hagué fet això marxà del país de Zarahemla com si anés cap al país de Melek. I succeí que no es va sentir parlar mai més d’ell; i de la seva mort o la seva sepultura no en sabem res.

19. Només això sabem: que fou un home just. I s’escampà el rumor entre l’església que l’Esperit se l’havia endut, o que fou sepultat per la mà del Senyor, tal com ho fou Moisès. Però les escriptures diuen que el Senyor va prendre Moisès per a ell; i suposem que també ha rebut Alma en l’esperit per a ell. Es per això que no sabem res ni de la seva mort ni de la seva sepultura.

20. Succeí que al començament de l’any dinovè del govern dels jutges sobre el país de Nefí, Helaman sortí entre el poble predicant-li la paraula.

21. Perquè a causa de les guerres amb els lamanites, i les moltes petites dissensions i disturbis que hi havia hagut entre el poble, fou necessari de predicar-li la paraula de Déu, i que arreu fos restablert l’ordre dintre l’església.

22. Per això, Helaman i els seus germans sortiren per a restablir de nou l’església per tot el país, a cada ciutat del país que pertanyia al poble de Nefí. I varen nomenar sacerdots i mestres per tot el país i sobre totes les esglésies.

23. I succeí que després que Helaman i els seus germans hagueren nomenat sacerdots i mestres sobre les esglésies, sorgí una dissensió entre elles, i no volgueren fer cas de les paraules d’Helaman ni dels seus germans.

24. Sinó que es tornaren orgullosos, enlairats de cor a causa de la seva molt gran riquesa. Per tant, es feren rics als seus propis ulls, i no volgueren fer cas de les paraules d’Helaman ni dels seus germans, de caminar rectament davant de Déu.