1. Succeí que després que el poble d’Ammon s’havia establert a la terra de Jersó, i també després que havien fet fora els lamanites, i que el poble del país havia enterrat els seus morts —

2. Ara, els seus morts no foren comptats per la quantia del seu nombre; ni foren comptats els morts dels nefites — però succeí que una vegada que haguessin enterrat els seus morts, i també després dels dies de dejuni, i de dol i oració (i això fou en l’any setzè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí), començà una pau contínua per tot el país.

3. I el poble mirava de guardar els manaments del Senyor; i eren estrictes en obeir les ordenances de Déu, segons la llei de Moisès, perquè hom els havia ensenyat de guardar la llei de Moisès fins que s’acomplís.

4. I així la gent no tenia cap disturbi en tot l’any setzè del govern dels jutges sobre el poble de Nefí.

5. I succeí que al començament de l’any dissetè del govern dels jutges hi havia pau contínua.

6. Però succeí que a finals de l’any dissetè, arribà un home al país de Zarahemla, i era un anticrist, perquè començà a predicar al poble contra les profecies que havien anunciat els profetes sobre la vinguda del Crist.

7. Ara, no hi havia cap llei contra la creença d’un home, perquè era expressament contrari als manaments de Déu de què hi hagués alguna llei que portés els homes a condicions desiguals.

8. Car així ho diuen les escriptures: Escolliu-vos avui a qui voleu servir.

9. Ara, si algú desitjava servir Déu, en tenia el privilegi, o més bé, si creia en Déu, era seu el privilegi de servir-lo; però si no hi creia, no hi havia cap llei que el castigués.

10. Però si assassinava, era castigat fins a la mort; i si robava, també era castigat; i si furtava, també era castigat; i si cometia adulteri també era castigat. Sí, per totes aquestes dolenteries se’l castigava.

11. Perquè hi havia una llei que els homes havien d’ésser jutjats segons els seus crims. Així i tot, no hi havia cap llei contra la creença d’un home. Per tant, era castigat sols pels crims que havia comès; així doncs, tots estaven a condicions iguals.

12. I aquest anticrist, que s’anomenava Korihor (i la llei no el podia retenir), començà a predicar al poble que no hi hauria un Crist. I predicava d’aquesta manera, dient:

13. Oh, vosaltres, que us sotmeteu sota una folla i vana esperança, ¿per què us poseu el jou amb follies semblants? Per què espereu en un Crist, ja que no hi ha ningú que pugui saber de res que ha de venir.

14. Heus aquí, aquestes coses que anomeneu profecies, que dieu que us han estat transmeses per sants profetes, són folles tradicions dels vostres pares.

15. Com podeu saber de la seva certesa? Heus aquí, no podeu saber de les coses que no veieu; per tant, no podeu saber si hi haurà un Crist.

16. Vosaltres mireu endavant i dieu que hi veieu la remissió dels vostres pecats; però, heus aquí, és l’efecte d’una ment desvariejada; i aquest trastorn de les vostres ments us ve per les tradicions dels vostres pares, que us descaminen en una creença de les coses que no són certes.

17. I moltes altres coses semblants els predicava, tot dient que no podia fer-se expiació pels pecats dels homes, sinó que cada home campava segons la destresa de la criatura. Per tant, cadascú prosperava segons el seu geni, i conqueria segons la seva força; i qualsevol cosa que l’home feia, no era pas cap crim.

18. I així els predicava, descaminant els cors de molts, fent que elevessin el cap en la seva dolenteria, sí, desviant moltes dones, i també homes, a cometre prostitucions, dient-los que quan un home moria, allí s’acabava tot.

19. Aquest home se n’anà a la terra de Jersó també, per a predicar aquestes coses entre els del poble d’Ammon, que abans fou el poble dels lamanites.

20. Però heus aquí que aquests eren més assenyats que molts dels nefites, perquè l’agafaren i el lligaren, i el portaren davant Ammon, que era un alt sacerdot sobre aquell poble.

21. I succeí que ell manà que se l’enduguessin fora del país. Passà al país de Gedeó, i hi començà també a predicar; però allí no li reeixí, perquè l’agafaren i el lligaren, i el portaren davant l’alt sacerdot, i també el jutge superior del país.

22. I succeí que l’alt sacerdot li digué: Per què vas pervertint arreu els camins del Senyor? Per què ensenyes a aquest poble que no hi haurà un Crist, per a interrompre’ls les gaubances? Per què parles contra totes les profecies dels sants profetes?

23. Ara, el nom de l’alt sacerdot era Giddona. I Korihor li digué: Es perquè no ensenyo les folles tradicions dels vostres pares, i no instrueixo aquest poble a sotmetre’s sota les estúpides ordenances i ritus que estableixen profetes antics per tal d’usurpar-los poder i autoritat, a fi de tenir-los en la ignorància, perquè no aixequin el cap, sinó que s’humiliïn segons les teves paraules.

24. Vosaltres dieu que aquest és un poble lliure. Heus aquí, jo us dic que viuen en la servitud. Dieu que aquelles antigues profecies són vertaderes. Heus aquí, jo us dic que no en sabeu si són certes.

25. Dieu que aquest poble és culpable i caigut, a causa de la transgressió d’un pare. Heus aquí, jo us dic que un nen no és culpable dels actes dels seus pares.

26. I també dieu que Crist ha de venir. Però, heus aquí, jo us dic que no ho sabeu si hi haurà un Crist. I dieu també que serà mort pels pecats del món —

27. I així descamineu aquest poble rera les folles tradicions dels vostres pares, i segons els vostres propis desigs; i els teniu sotmesos, com si fos en la servitud, per tal d’atipar-vos amb les labors de les seves mans, que no s’atreveixen a mirar amunt amb valor, ni a gaudir dels seus drets i privilegis.

28. Sí, no s’atreveixen a fer servir d’allò que és seu, per no ofendre els seus sacerdots, els quals els posen el jou segons el seu parer, i els han fet creure, per les seves tradicions i els somnis, i els seus antulls, i visions i misteris fingits, que si no obren segons les seves paraules, ofendran algun ésser desconegut, que anomenen Déu — un ésser que no s’ha vist ni conegut mai, que mai no ha estat ni serà.

29. Ara, quan l’alt sacerdot i el jutge superior veieren la duresa del seu cor, sí, quan varen veure que vilipendiaria Déu mateix, no volgueren fer resposta a les seves paraules, sinó que manaren que el lliguessin. I el lliuraren a mans dels oficials, i l’enviaren al país de Zarahemla, perquè allí comparegués davant Alma i el jutge superior, el qual era governador de tot el país.

30. I succeí que quan fou dut davant Alma i el jutge superior, prosseguí parlant de la mateixa manera com feia al país de Gedeó, sí, seguí blasfemant.

31. I s’enlairà amb grans paraules inflades davant Alma, i denigrà els sacerdots i mestres, tot acusant-los de desviar el poble rera les nècies tradicions dels seus pares, a fi d’atipar-se de les labors del poble.

32. Llavors Alma li digué: Tu saps que no ens atipem de les labors d’aquest poble, car vet aquí, he treballat des del començament del govern dels jutges, fins ara, amb les pròpies mans, per al meu sosteniment, malgrat els meus molts viatges al voltant del país per a anunciar la paraula de Déu al meu poble.

33. I malgrat les moltes feines que he acomplit en l’església, mai no he rebut ni tan sols un senine pel meu treball, ni tampoc els meus germans, només en el seient judicial; i llavors hem rebut solament segons la llei pel nostre temps.

34. Ara, si no rebem res per les nostres labors en l’església, què en traurem de treballar en ella, si no és per a predicar la veritat, per tal d’alegrar-nos en el goig dels nostres germans?

35. Llavors, per què dius que prediquem a aquest poble per fer guany, quan tu saps, de tu mateix, que no en rebem res? I tu creus que és perquè enganyem aquest poble, que els fa tant de goig en el cor?

36. I Korihor li va respondre: Sí.

37. Llavors Alma li digué: Creus que hi ha un Déu?

38. I ell contestà: No.

39. I Alma li digué: Negaràs altra volta que hi ha un Déu, i també negaràs el Crist? Perquè vet aquí, et dic que sé que hi ha un Déu i també que el Crist vindrà.

40. Ara, quina evidència tens que no hi ha un Déu o que Crist no ha de venir? Jo et dic que no tens cap, només la teva paraula.

41. Però jo tinc totes les coses com a testimoni que aquestes coses són certes. I tu també en tens, com a testimoni que aquestes coses són certes; i les negaràs? Creus que aquestes coses són certes?

42. Jo sé que tu ho creus; però estàs posseït d’un esperit mentider, i t’has despullat de l’Esperit de Déu, que no pot tenir cabuda dintre teu. Emperò el diable té poder damunt teu, i et duu arreu, fent tot d’intrigues per tal de destruir els fills de Déu.

43. Llavors Korihor digué a Alma: Si em mostraràs un senyal que em persuadí que hi ha un Déu, sí, mostra’m que té poder, i aleshores em convenceré de la veritat de les teves paraules.

44. Però Alma li respongué: Ja n’has tingut prou de senyals. Temptaràs el teu Déu? Diràs: Mostra’m un senyal, quan tens el testimoni de tots aquests germans teus, i també de tots els sants profetes? Les escriptures les tens davant teu, sí, i totes les coses t’indiquen que hi ha un Déu, sí, la terra mateixa i totes les coses que hi ha damunt ella, i el seu moviment, i també tots els planetes que es mouen en el seu ordre regular, tots testifiquen que hi ha un Creador Suprem.

45. I amb tot, vas voltant, desviant el cor d’aquest poble, testificant-los que no hi ha cap Déu. Encara negaràs tots aquests testimonis? I ell digué: Sí, els negaré excepte que em mostres un senyal.

46. I succeí que li digué Alma: Estic molt apesarat per la duresa del teu cor, sí, que encara resistiràs l’esperit de la veritat, perquè la teva ànima sigui destruïda.

47. Però val més que es perdi la teva ànima, que no pas siguis el mitjà de fer baixar moltes ànimes a la destrucció amb les teves mentides i paraules llagoteres. Per tant, si negues una altra vegada, Déu et ferirà i et quedaràs mut, que no obriràs la boca mai més per a enganyar aquest poble.

48. Llavors Korihor li digué: No nego l’existència d’un Déu, però no crec que hi hagi un Déu; i també et dic, que tu no saps que hi ha un Déu. I excepte que em mostres un senyal, no creuré.

49. I Alma li digué: Això et donaré com a senyal, que et quedaràs mut conforme a les meves paraules, i et dic en el nom de Déu que seràs ferit amb la mudesa, a fi que mai més no tinguis expressió.

50. Ara, quan Alma hagué dit aquestes paraules, Korihor quedà mut, que ja no pogué tenir expressió, conforme a les paraules d’Alma.

51. Ara, quan el jutge superior veié això, estengué la mà i escrigué a Korihor, dient: Estàs convençut del poder de Déu? En qui volies que Alma et manifestés el senyal? Voldries que afligís d’altres per a manifestar a tu un senyal? Vet aquí, t’ha mostrat un senyal. I ara, discutiràs més?

52. I Korihor va estendre la mà i escrigué, dient: Sé que sóc mut, ja que no puc parlar; i sé que res sinó el poder de Déu podia atraure’m això; sí, i jo sempre sabia que hi havia un Déu.

53. Però heus aquí, que el diable em va enganyar, perquè m’aparegué en forma d’àngel, i em digué: Vés i reforma aquest poble, perquè tots s’han esgarriat darrera d’un Déu desconegut. I em digué: No hi ha Déu. I m’ensenyà el que havia de dir. I he ensenyat les seves paraules, i les ensenyava perquè plaïen la ment carnal. I les vaig ensenyar, fins que tenia molt reeiximent, en tant que creia de debò que eren certes. I per aquesta causa vaig resistir la veritat, fins que m’he atret aquesta gran maledicció.

54. Ara, quan hagué dit això suplicà a Alma que pregués a Déu, perquè li fos llevada la maledicció.

55. Però Alma li digué: Si et fos treta aquesta maledicció, tornaries a descaminar el cor d’aquest poble. Per tant, que es faci a tu així com el Senyor vulgui.

56. I succeí que la maledicció no li fou llevada a Korihor; sinó que fou foragitat i anava de casa en casa pidolant el menjar.

57. Ara, la nova del que va passar a Korihor es proclamà de seguida per tot el país; sí, la crida fou enviada pel jutge superior a tot el poble del país, declarant a tots que havien cregut en les paraules de Korihor, que s’havien de penedir de seguida, no fos que els mateixos judicis els caiguessin al damunt.

58. I succeí que tots quedaren convençuts de la iniquitat de Korihor; per tant, tots es varen convertir de nou al Senyor. Això posà fi a la iniquitat a la faisó de Korihor. I aquest anava de casa en casa, pidolant el menjar per al seu sosteniment.

59. I succeí que mentre anava entre la gent, sí, entre uns que s’havien separat dels nefites — i es deien zoramites, estant guiats per un home que s’anomenava Zoram — i ell, mentre anava entre ells, fou atropellat i trepitjat fins que en morí.

60. Així veiem el final d’aquell que perverteix els camins del Senyor; i així veiem que el diable no sostindrà els seus fills al darrer dia, sinó que els arrossega de pressa fins a l’infern.