1. Aleshores succeí que els fills d’Alma sortiren entre el poble a predicar-li la paraula. I el mateix Alma, fent-se-li impossible de descansar, també hi va anar.

2. Ara, no direm res més sobre la seva predicació, sinó que predicaren la paraula i la veritat d’acord amb l’esperit de profecia i revelació. Predicaren segons el sant orde de Déu, pel qual havien estat cridats.

3. I ara torno a una narració de les guerres entre nefites i lamanites, en l’any divuitè del govern dels jutges.

4. Succeí que els zoramites es varen fer lamanites. Així doncs, en començar l’any divuitè els nefites varen veure que els lamanites venien sobre ells. Per tant, feren preparatius per a lluitar; sí, reuniren els seus exèrcits a la terra de Jersó.

5. I succeí que els lamanites arribaren a milers. Penetraren el país d’Antiònum, que era el país dels zoramites; i el cabdill era un home anomenat Zerahemna.

6. I com que els amalequites eren, per naturalesa, més malvats i sanguinaris que els lamanites, Zerahemna nomenà capitans en cap per als lamanites que eren tots amalequites i zoramites.

7. Això ho féu per tal de retenir el seu odi contra els nefites, i així subjectar-los i realitzar els seus designis.

8. Perquè el seu designi era el de moure a ira els lamanites contra els nefites; i ho féu per tal d’arrogar-se gran poder damunt d’ells, i també per a obtenir poder damunt els nefites, tot sotmetent-los a la servitud.

9. I el designi dels nefites era el de protegir les seves terres, i cases, les esposes i fills, per tal de preservar-los de les mans dels enemics; i també el de conservar els seus drets i privilegis, així com la seva llibertat per a adorar Déu segons els seus desigs.

10. Perquè sabien que si arribaven a raure a mans dels lamanites, tot aquell que adorés Déu, el veritable Déu vivent, en esperit i en veritat, els lamanites els destruirien.

11. Sí, i també sabien del gran odi dels lamanites envers els seus germans, els del poble d’Anti-Nefí-Lehí, que es deien el poble d’Ammon. Aquests no prendrien les armes; sí, havien fet pacte i no el trencarien. Per això, si queien a les mans dels lamanites serien destruïts.

12. Però els nefites no deixarien pas que fossin destruïits; per això els havien donat terres per a la seva heretat.

13. I el poble d’Ammon lliurava als nefites gran part dels seus béns per a sostenir els exèrcits. Així els nefites tot sols es veien obligats a fer front als lamanites, integrats pels fills de Laman, de Lemuel i d’Ismael, i per tots els nefites dissidents, que eren amalequites, zoramites i els descendents dels sacerdots de Noè.

14. Aquests descendents eren gairebé tan nombrosos com els nefites. Així els nefites es veien obligats a batre’s contre els seus germans fins al vessament de sang.

15. I succeí, com que els exèrcits dels lamanites s’havien aplegat en el país d’Antiònum, els exèrcits nefites es preparaven a fer-los front en la terra de Jersó.

16. El dirigent dels nefites, o l’home escollit com a comandant en cap d’ells — ara aquest tenia el comandament de tots els exèrcits dels nefites — es deia Moroni.

17. Moroni prengué el comandament i la direcció de les seves guerres. I no tenia més de vint-i-cinc anys quan fou nomenat comandant en cap dels exèrcits dels nefites.

18. I succeí que es trobà amb els lamanites a les fronteres de Jersó, i la seva gent anava armada d’espases, simitarres i tota mena d’armes de guerra.

19. I quan els exèrcits dels lamanites varen veure que el poble de Nefí, o que Moroni, havia preparat la seva gent amb cuirasses i broquers, i amb escuts per a protegir-se el cap, i també anaven vestits amb roba groixuda —

20. Ja que l’exèrcit de Zerahemna no estava preparat amb res d’això; només tenien espases i simitarres, els seus arcs i fletxes, i pedres i fones, i anaven despullats, fora d’una pell amb la qual se cenyien els lloms. Sí, tots anaven despullats menys els zoramites i els amalequites.

21. Però aquests no anaven armats amb cuirasses i escuts — i per això s’estremiren davant els exèrcits dels nefites, per l’armadura que empraven, malgrat que ells eren molts més que els nefites.

22. Succeí que no gosaren atacar els nefites a les fronteres de Jersó. Per tant, sortiren del país d’Antiònum cap a l’erm, i feren marrada, rodejant dins l’erm per les deus del rio Sidó, per tal d’arribar a la terra de Mantí i prendre-hi possessió; ja que no suposaven que els exèrcits de Moroni sabrien cap on s’havien dirigit.

23. Però succeí que tan prompte com sortiren cap a l’erm, Moroni envià espies a vigilar-los el camp. I Moroni, coneixent també de les profecies d’Alma, li va enviar uns homes per pregar-li que demanés al Senyor cap on havien de marxar els exèrcits nefites per a defensar-se dels lamanites.

24. I succeí que la paraula del Senyor arribà a Alma, i aquest informà als missatgers de Moroni que els exèrcits dels lamanites feien marrada per l’erm, per tal de passar al país de Mantí, a fi de començar un atac contra la part més dèbil del poble. I els missatgers ho comunicaren a Moroni.

25. Aquest, deixant aleshores una part del seu exèrcit a la terra de Jersó, per cas que els lamanites hi entressin i prenguessin possessió de la ciutat, agafà la resta de l’exèrcit i marxà cap al país de Mantí.

26. I féu que tota la gent d’aquells encontorns del país s’ajuntés per a combatre contra els lamanites, per tal de defensar les seves terres i el seu país, els seus drets i llibertats; per això estaven preparats contra l’arribada dels lamanites.

27. I succeí que Moroni féu amagar el seu exèrcit a la vall que estava a la vora de la ribera del riu Sidó, pel costat de l’oest d’aquest riu, a l’erm.

28. I Moroni emplaçà espies a tots els voltants, a fi de saber quan arribarien els exèrcits dels lamanites.

29. I com que Moroni sabia que la intenció dels lamanites era destruir els seus germans, o subjectar-los i reduir-los a la servitud per tal d’establir-los un regne sobre tot el país;

30. I com que també sabia que l’únic afany dels nefites era el de conservar les seves terres, la seva llibertat i la seva església, per això no li semblava pecat de defensar-los amb un estratagema. Així doncs, s’adonà a través dels seus espies la ruta que prendrien els lamanites.

31. I així, dividí el seu exèrcit, portant-ne una part a la vall i amagant-la a l’est i al sud del turó de Ripla.

32. I amagà els altres a la vall de l’oest del riu Sidó, i així fins a les fronteres del país de Mantí.

33. I havent emplaçat els exèrcits segons el seu desig, estava preparat per a rebre’ls.

34. I succeí que els lamanites passaren al nord del turó, on estava amagada una part de l’exèrcit de Moroni.

35. I quan els lamanites hagueren passat el turó de Ripla i havien penetrat a la vall, i començaven a creuar el riu Sidó, l’exèrcit que estava amagat al sud del turó, manat per un home que es deia Lehí, eixí de la seva emboscada i encerclà els lamanites, a l’est per la reraguarda.

36. I quan veieren que els nefites venien contra ells per la reraguarda, els lamanites es feren enrera i començaren a lluitar contra l’exèrcit de Lehí.

37. I començà una obra de mortaldat per tots dos costats, però fou més terrible pel dels lamanites, ja que els seus cossos estaven exposats als forts cops dels nefites, els quals, amb les seves espases i simitarres, donaven mort quasi a cada cop.

38. Mentre que de l’altra part, de tant en tant queia algun home d’entre els nefites, per l’espasa i per la pèrdua de sang, ja que portaven protegides les parts més vitals del cos, o que les parts més vitals del cos estaven protegides dels cops dels lamanites per les seves cuirasses, els escuts i cimeres. Així fou com els nefites escamparen la mort entre els lamanites.

39. I succeí que els lamanites s’espantaren a causa de la gran destrucció entre ells, i començaren a fugir cap al riu Sidó.

40. I els perseguiren Lehí i els seus homes; i Lehí els féu retrocedir dins les aigües del Sidó, i varen creuar el riu. I Lehí deturà els seus exèrcits a la ribera del riu perquè no e! passessin.

41. I succeí que Moroni i el seu exèrcit sortiren a l’encontre dels lamanites a la vall de l’altre costat del riu Sidó, i caigueren al seu damunt i es posaren a matar-los.

42. I els lamanites fugiren altra vegada davant seu, cap a la terra de Mantí, i novament els enfrontaren els exèrcits de Moroni.

43. Aquesta vegada els lamanites bateren fortament, sí, mai no s’havia vist que els lamanites lluitessin amb tanta força i coratge, ni tan sols des del començament.

44. I els animaven els zoramites i els amalequites, que eren els seus capitans en cap i dirigents, i també Zerahemna, el seu capità en cap, o capitost i comandant en cap. Sí, lluitaren com a dragons, i molts dels nefites moriren a les seves mans, perquè fendiren per la meitat moltes de les cimeres, i travessaren moltes de les seves cuirasses, i a molts els tallaren el braç; fou així com els lamanites colpiren per la seva furiosa ira.

45. Amb tot, els nefites foren inspirats per una causa millor, ja que no lluitaven per una monarquia ni pel poder, sinó per les llars i les llibertats, per les esposes i fills, i pel seu tot, sí, per les seves cerimònies religioses i per la seva església.

46. I feien el que creien era el deure que tenien al seu Déu, perquè el Senyor els havia dit a ells i també als seus pares: Si no sou culpables de la primera ofensa ni de la segona, no us deixareu matar a mans dels vostres enemics.

47. El Senyor ha dit també: Defensareu les vostres famílies fins al vessament de la sang. Per tant, a raó d’això, els nefites lluitaven contra els lamanites, per a defensar-se ells, les seves famílies, i terres, el seu país, els seus drets i la seva religió.

48. I quan els homes de Moroni varen veure la fúria i còlera dels lamanites, estaven per recular i fugir. Però Moroni, endevinant la intenció que tenien, se’ls comunicà i els inspirà el cor amb aquests pensaments, sí, amb pensaments de les seves terres, la seva llibertat, sí, i el seu alliberament de la servitud.

49. I succeí que tornaren contra els lamanites, i clamaren a una sola veu al Senyor, el seu Déu, per la seva llibertat i el seu alliberament de la servitud.

50. Començaren, doncs, a resistir els lamanites amb poder; i a la mateixa hora que clamaren al Senyor pel seu alliberament, els lamanites emprengueren la fugida. I fugiren fins a les aigües del Sidó.

51. Ara, els lamanites eren més nombrosos, sí, més del doble dels nefites; però així i tot, foren empenyits fins que s’aplegaren en un sol cos a la vall sobre la ribera vora el riu Sidó.

52. I els exèrcits de Moroni els encerclaren, sí, sobre els dos costats del riu, ja que a l’est hi havia els homes de Lehí.

53. Per tant, quan Zerahemna va veure els homes de Lehí a l’est del riu Sidó, i els exèrcits de Moroni a l’oest del riu, i que els nefites els tenien encerclats, el terror s’apoderà d’ells.

54. Llavors Moroni, en veure el terror dels lamanites, manà als seus homes que cessessin de vessar més sang.