1. Ara, s’esdevingué que vaig rebre una epístola d’Ammoron, el rei, declarant que si li lliurava aquells presoners de guerra que havíem fet, ell ens faria a les mans la ciutat d’Antipara.

2. Però jo vaig enviar una epístola al rei, que estàvem segurs de tenir prou tropes per a prendre la ciutat d’Antipara a la força; i que en lliurar-los els presoners a canvi d’aquella ciutat, no ens pensaríem prudents, i que només els lliuraríem els presoners a bescanvi.

3. I Ammoron va rebutjar la meva epístola, perquè no voldria fer bescanvi de presoners; per tant, ens disposàrem a marxar contra la ciutat d’Antipara.

4. Però la gent d’Antipara abandonà la ciutat i fugi a altres ciutats que posseïen, per a fortificar-les. I així va caure a les nostres mans la ciutat d’Antipara.

5. Així acabà l’any vint-i-vuit del govern dels jutges.

6. Succeí que al començament de l’any vint-i-nou, rebérem provisions des del país de Zarahemla i dels voltants, i també un reforç de prop de sis mil homes per al nostre exèrcit, a més de seixanta dels fills dels ammonites que havien vingut a unir-se amb els seus germans, el petit exèrcit meu de dos mil. I ara ja érem forts, sí, i en teníem de provisions en abundància que ens havien portat.

7. I succeí que desitjàvem presentar batalla amb l’exèrcit que es plaçava per a protegir la ciutat de Cumeni.

8. I ara, vet aquí, et demostraré que aviat realitzàrem el nostre propòsit; sí, amb el nostre gran reforç, o una part de les nostres forces, vàrem rodejar la ciutat de Cumeni de nit, una mica abans que rebessin aprovisionament.

9. I succeí que vàrem acampar pels encontorns de la ciutat durant moltes nits, però dormíem damunt les nostres espases i posàvem guardes, perquè els lamanites no se’ns tiressin al damunt durant la nit i ens matessin, cosa que varen intentar moltes vegades. Però tantes vegades com ho provaven de fer, ho varen pagar amb sang.

10. Per fi, arribà el seu aprovisionament, i ja estaven per entrar la ciutat de nit. Però nosaltres, en lloc de lamanites, érem nefites; per tant, ens apoderàrem d’ells i de les seves provisions.

11. I per bé que els lamanites es trobessin tancats del seu suport d’aquesta manera, es mantingueren resoluts a retenir la ciutat. Per això ens va caldre enviar aquelles provisions al país de Judea, i els nostres presoners, al país de Zarahemla.

12. I succeí que no varen passar gaires dies, que els lamanites començaren a perdre tota esperança de rebre socors; per tant, ens lliuraren la ciutat. Així realitzàrem el nostre objectiu d’apoderar-nos de la ciutat de Cumeni.

13. Però succeí que els nostres presoners eren tants, que malgrat els molts que érem, fórem tinguts d’emprar totes les forces per guardar-los, o matar-los.

14. Perquè se sublevaven en massa, i lluitaven amb pedres, i bastons i tot el que els queia a les mans, de manera que vàrem matar-ne més de dos mil d’ells després que s’havien rendit com a presoners de guerra.

15. Per això, ens calgué de matar-los, o guardar-los amb l’espasa a la mà fins al país de Zarahemla. I a més, les nostres provisions eren a penes suficients per a la nostra gent, malgrat el que havíem pres dels lamanites.

16. Ara, en aquelles crítiques circumstàncies, era d’importància greu prendre una determinació sobre aquests presoners de guerra; per tant, resolguérem d’enviar-los al país de Zarahemla. Per això escollírem un grup dels nostres homes, als que donàrem l’encàrrec de baixar els nostres presoners fins al país de Zarahemla.

17. Però succeí que l’endemà ja venien de tornada, i no els vàrem preguntar res sobre els presoners, perquè, vet aquí, els lamanites ja se’ns tiraven al damunt; i el seu retorn fou molt oportú per a salvar-nos de caure a les mans dels lamanites. Perquè Ammoron havia enviat al seu suport un altre cargament d’aliments i també un exèrcit nombrós.

18. I succeí que aquells homes que havíem enviat amb els presoners, arribaren oportunament per a deturar-los quan ja estaven a punt de derrotar-nos.

19. Però vet aquí, el meu petit grup de dos mil seixanta va combatre valentament. Sí, es mantingueren ferms davant els lamanites i mataren tots els qui se’ls oposaven.

20. I mentre la resta del nostre exèrcit estava a punt de recular davant els lamanites, vet aquí, que aquests dos mil seixanta es mantingueren ferms i intrèpids.

21. Sí, i obeïren i miraren de complir cada terme de comanda amb exactitud; sí, i segons la seva fe, els fou concedit. I em vaig recordar de les paraules que em deien, que les seves mares els havien ensenyat.

22. Ara, vet aquí, és a ells, els meus fills, i a aquells que foren escollits per a custodiar els presoners, que devem aquesta gran victòria; perquè foren ells que venceren els lamanites. Per això foren fugitats fins a la ciutat de Mantí.

23. I vàrem conservar la nostra ciutat de Cumeni, i no érem destruïts tots per l’espasa, per bé que havíem sofert moltes baixes.

24. I succeí que després que els lamanites hagueren fugit, immediatament vaig donar ordre de retirar els nostres ferits d’entre els morts, i que els embeinessin les ferides.

25. I succeí que eren dos-cents dels meus dos mil seixanta que s’havien desmaiat per la pèrdua de sang; així i tot, mitjançant la bondat de Déu, i amb gran admiració, i també gran alegria per part de tot el nostre exèrcit, ni un sol home d’ells havia mort; sí, i tampoc no n’hi havia cap que no hagués rebut moltes ferides.

26. Ara, la seva preservació causà l’admiració de tot el nostre exèrcit, sí, el que fossin salvats, quan un miler dels nostres germans havia mort. I justament ho atribuïm al poder miraculós de Déu, a causa de la immensa fe que tenien en el que se’ls havia ensenyat a creure: Que hi havia un Déu just, i que tot aquell que no dubtés, seria preservat pel seu meravellós poder.

27. Ara, aquesta era la fe d’aquests dels quals t’he parlat. Són joves i tenen la ment ferma, i posen la confiança en Déu tothora.

28. I succeí que després d’haver atès així els nostres ferits, i havent enterrat els nostres morts, i també els morts dels lamanites, que eren molts, vàrem interrogar Gid sobre els presoners amb els quals havien emprès el camí cap al país de Zarahemla.

29. Ara, Gid era el capità en cap de la companyia que havíem designat per a custodiar-los fins a Zarahemla.

30. I això és el que Gid em digué: Vet aquí que sortíem cap al país de Zarahemla amb els nostres presoners. I succeí que vàrem trobar els espies dels nostres exèrcits, els quals foren enviats a guaitar el campament dels lamanites.

31. I ens varen cridar, dient: Esguardeu, que les tropes dels lamanites marxen cap a la ciutat de Cumeni; i els cauran al damunt, sí, i destruiran la nostra gent.

32. I succeí que els nostres presoners sentiren els seus crits, els quals els feren agafar ànims; i s’alçaren en rebeŀlió contra nostre.

33. I a causa d’aquesta rebeŀlió, férem que les nostres espases es mantinguessin sobre ells. I succeí que es varen llançar tots a l’una contra les nostres espases, del que en moriren la part més gran. I els altres, passant per entremig, fugiren de nosaltres.

34. I succeí que quan hagueren fugit i no els poguérem aconseguir, emprenguérem de pressa la marxa cap a la ciutat de Cumeni; i hi arribàrem a temps per tal d’ajudar els nostres germans a preservar la ciutat.

35. Vet aquí, que novament estem deslliurats de les mans dels nostres enemics. I beneït és el nom del nostre Déu, perquè és ell que ens ha alliberat; sí, és el qui ens ha fet aquesta cosa gran.

36. Ara succeí que quan jo, Helaman, vaig sentir aquestes paraules de Gid, em vaig omplir d’una gran alegria a causa de la bondat del Senyor, en preservar-nos per tal que no moríssim tots. Sí, i confio que les ànimes d’aquests que han mort han entrat en el repòs del seu Déu.