1. Ara, succeí que al començament de l’any vint-i-cinc del govern dels jutges sobre el poble de Nefí, quan estava restablerta la pau entre el poble de Lehí i el de Morianton, pel que fa a les seves terres, l’any va començar amb pau.

2. Però així i tot no va durar gaire una pau completa en el país, ja que sorgí entre el poble una disputa sobre Pahoran, el jutge superior; perquè una part del poble volia que fossin canviats alguns punts particulars de la llei.

3. Però Pahoran no la volgué alterar ni permeté que s’alterés. De manera que no va fer cas d’aquells que havien expressat el parer en un memorial sobre l’alteració de la llei.

4. Per això aquells que desitjaven que la llei es canviés, varen enutjar-se molt amb ell, i no volgueren que continués més com a jutge superior del país; i sorgí una acalorada disputa sobre aquesta qüestió, però sense efusió de sang.

5. I succeí que aquells que volien fer fora Pahoran del seient judicial, foren nomenats reialistes, perquè volien que és canviés la llei d’una manera que permetés de destituir el govern lliure i establir un rei sobre el país.

6. I aquells que volien que Pahoran continués com a jutge superior sobre el país, es deien homes lliures. Així era la divisió entre ells, perquè els homes lliures havien jurat o fet aliança de mantenir els drets i privilegis de la seva religió mitjançant un govern lliure.

7. I succeí que la qüestió de la seva disputa la va decidir la veu del poble. I la veu del poble va declarar-se a favor dels homes lliures, i Pahoran retingué el seient judicial. Això causà molta alegria entre els germans de Pahoran, així mateix entre molts dels amics de la llibertat, els quals feren callar els reialistes, que no gosaren oposar-s’hi, sinó que es veieren obligats a mantenir la causa de la llibertat.

8. Ara, els qui anaven a favor dels reis, eren persones de molt alt llinatge i buscaven de fer-se reis; i els ajudaven aquells que ambicionaven poder i autoritat sobre el poble.

9. Però fou una època molt crítica que hi hagués unes tal dissensions entre el poble de Nefí, ja que Amalickíah havia incitat novament el cor del poble dels lamanites contra els nefites. Reunia soldats de tot arreu del seu país, i els armava, i preparava amb tota cura per a la guerra, perquè havia jurat que en beuria la sang a Moroni.

10. Però heus aquí, ja veurem com fou de temerària aquesta promesa que havia fet; així i tot, es va preparar, ell i els seus exèrcits, per a la guerra contra els nefites.

11. Ara, els seus exèrcits no eren tan nombrosos com abans, pels molts milers que havien mort a mans dels nefites; però tot i les grans pèrdues, Amalickíah havia ajuntat un exèrcit grandíssim, de tal manera que no tenia por de baixar al país de Zarahemla.

12. Sí, Amalickíah mateix baixà, al front dels lamanites. I fou en l’any vint-i-cinc del govern dels jutges. Era la mateixa època en què es posaven a arranjar els afers de les seves disputes sobre Pahoran, el jutge superior.

13. I succeí que quan els anomenats reialistes varen saber que els lamanites venien a combatre’ls, se n’alegraren molt i varen negar-se a prendre les armes, perquè estaven tan enfadats amb el jutge superior i amb els homes lliures, que no volgueren prendre les armes per a defensar el país.

14. I succeí que quan Moroni s’adonà d’això i que els lamanites eren ja a les fronteres del país, s’enfadà molt per l’obstinació d’aquells que ell s’havia afanyat tant de defensar. Sí, es va enutjar moltíssim; la seva ànima s’omplí d’ira contra ells.

15. I envià un memorial, amb la veu del poble, al governador del país, demanant-li que el llegís i que li donés a ell, Moroni, facultat per a obligar aquells dissidents a defensar el seu país, o a donar-los la pena de mort.

16. Perquè la seva primera preocupació era la d’acabar aquelles discussions i dissensions entre el poble, ja que fins llavors això havia estat causa de totes les seves destruccions. I succeí que li fou concedit, d’acord amb la veu del poble.

17. I succeí que Moroni donà ordres al seu exèrcit d’anar en contra d’aquells reialistes per a abaixar-los l’orgull i la grandesa, i humiliar-los fins a la pols, o obligar-los a prendre les armes i a sostenir la causa de la llibertat.

18. I succeí que els exèrcits marxaren contra ells; i els abaixaren l’orgull i la grandesa, perquè en aixecar les armes contra els homes de Moroni, foren segats i estassats a terra.

19. I succeí que quatre mil d’aquells dissidents foren segats amb l’espasa. I aquells dels seus capitosts que no moriren en la batalla, foren ficats a la presó, puix que de moment no hi havia temps de jutjar-los.

20. I la resta d’aquells dissidents, abans de caure sota l’espasa, es rendiren a l’estendard de la llibertat. I es veieren obligats a enarborar la senyera de la llibertat sobre les seves torres i a les seves ciutats, i a prendre les armes en defensa del seu país.

21. I així Moroni acabà amb aquells reialistes, de manera que ja ningú més no va portar el nom de reialista. Així acabà amb l’obstinació i l’orgull d’aquells que deien que tenien sang noble; i foren obligats a humiliar-se com els seus germans, i a lluitar amb valentia per a lliurar-se de la servitud.

22. I succeí que mentre Moroni posava fi a les guerres i baralles entre el seu propi poble, imposant-los la pau i la civilització, i feia els reglaments per a anar a la guerra contra els lamanites, aquests ja havien entrat en el país de Moroni, situat a la frontera vora el mar.

23. I succeí que els nefites no tenien prou forces a la ciutat de Moroni. Per això Amalickíah els va fer fora i en va matar molts. I succeí que Amalickíah s’apoderà de la ciutat, sí, i de totes les seves fortificacions.

24. I aquells que fugiren de la ciutat de Moroni, es refugiaren a la ciutat de Nefíah. També els habitants de la ciutat de Lehí es varen reunir i preparar, i es mantenien a punt per a guerrejar contra els lamanites.

25. Però succeí que Amalickíah no permeté que els lamanites ataquessin la ciutat de Nefíah, sinó que els deturà prop de la costa del mar, deixant homes a cada ciutat per a mantenir i defensar-les.

26. I així avançà i s’apoderà de moltes ciutats, la ciutat de Nefíah, la de Lehí, la de Morianton, la d’Omner, la de Gid i la de Mulek, totes elles situades a les fronteres de l’est, vora el mar.

27. Així, per l’astúcia d’Amalickíah, els lamanites, amb les seves hosts incomptables, s’apoderaren de tantes ciutats, totes elles fortificades fermament d’acord amb les fortificacions de Moroni; i totes els proveïren places fortes per als lamanites.

28. Llavors avançaren fins a les fronteres de la terra d’Abundància, llançant els nefites davant d’ells i matant-ne molts.

29. Però succeí que els sortí a l’encontre Teàncum, aquell que havia matat Morianton i atallat el poble d’aquest en la seva fugida.

30. I ell també atallà Amalickíah, mentre marxava amb el seu nombrós exèrcit a conquerir la terra d’Abundància, així com el país del nord.

31. Però es va frustrar quan quedà rebutjat per Teàncum i els seus homes; perquè eren grans guerrers, i cadascun d’ells sobrepassava als lamanites en força i destresa guerrera, en tant que avantatjaren els lamanites.

32. I succeí que els empaitaren i els mataren fins que es féu fosc. I Teàncum i els seus homes plantaren les tendes a les fronteres de la terra d’Abundància. I Amalickíah plantà les seves en els confins vora la platja del mar; i d’aquesta manera havien estat rebutjats.

33. I succeí que a entrada de nit, Teàncum i un servent sortiren d’amagat en la nit, i entraren al camp d’Amalickíah. I heus aquí, els havia agafat el son a causa de la seva gran fatiga, ocasionada per les feines i la calor del dia.

34. I Teàncum s’introduí d’amagat a la tenda del rei, i li clavà una jabalina al cor. En morí a l’instant aquest, de manera que no va poder despertar els seus servents.

35. I retornà d’amagat al seu camp, i heus aquí, que els seus homes dormien. I els despertà i els explicà tot el que havia fet.

36. I manà que els seus exèrcits es mantinguessin a punt, si per cas els lamanites es despertessin i se’ls tiressin al damunt.

37. Així va acabar l’any vint-i-cinc del govern dels jutges sobre el poble de Nefí. I així acabaren els dies d’Amalickíah.